JERÓNIMO MUÑOZ

JERÓNIMO MUÑOZ

Jerónimo Muñoz, nàix a Valencia en 1520, estudià arts a la Universitat València en el període 1530-1540. Viatjà per Europa per completar els seus estudis. Va ser professor d’hebreu en la Universitat d’Ancona, per la qual cosa és pensa que podria ser jueu convers o provinent de família jueva. Retornà a València abans de 1556, on ensenyà privadament matemàtiques i fins a l’any 1563 que fou nomenat catedràtic d’hebreu, en 1565 va unir a esta càtedra la de matemàtiques. En València tingué una intensa activitat docent i científica, publicant algunes obres sobre matemàtiques i astronomia. En 1578 acceptà l’oferta de la Universitat de Salamanca, atret pel prestigi de la Universitat i per la millora econòmica. En Salamanca va ensenyar matemàtiques i astronomia. Jeronimo Múñoz va morir en Salamanca en 1591, deixant important discípuls tant a València, com a Salamanca. Muñóz va introduir les teories de CòpernIc a Espanya, però tot i que elogiava els càlculs de l'astrònom polonès, a les seues classes presentava la heliocèntrica copernicana per a tot seguit refutar-la amb arguments principalment astronòmics.

Libro del nuevo Cometa 

L’obra més important de Jerónimo Muñóz és El Libro del Nuevo Cometa, sobre l’estudi de l’aparició d’una supernova en la canstel·lació de Casiopea. Era una nova estrela d’una gran brillantor, pastors d’Ontinyent avisaren a l’astrònom de la novetat també parlà amb calciners i pastors de Torrent i corroboraren que aparegué el 11 o 12 de novembre de 1572. El rei Felip II li va encomanar l’estudi sobre la nova estrela, les medicions que va fer corroboraren que era d’un objecte de més enllà de la Lluna, el que atentava contra la teoria Aristotèlica de que el cosmos era incorruptible i inalterable. Jerònimo Muñoz anomenà a l’estrela cometa, encara que era molt diferent per la seua magnitud als cometes, tenia una magnitud mes gran que Júpiter i poc a poc va anar apagant-se fins a 1574. Les dades de Jerónimo Muñoz varen ser estudiades i utilitzades pel mateix Ticho Brahe que va ser un dels primers que va observar la supernova i la va estudiar. Actualment la supernova se li nomena com SN 1572 i les seues restes han sigut estudiades pels científics del Monte Palomar i l’Institut Max Plank i està entre 8000 i 9000 anys-llum de la Terra. 

Tycho Brahe observant la NOVA 1572

En record a Jerónimo Muñoz la ciutat de València li ha dedicat un carrer en el barri de Patrix i la Universitat de València ha anomenat l’edifici d’investigació del Campus de Burjassot amb el seu nom.

EDIFICI JERONI MUNYÒS CAMPUS DE BURJASSOT

OBSERVATORIS ASTRONÒMICS en l'Edifici JERONI MUNYÒS en Burjassot