miércoles, 30 de julio de 2014

RÒTULS del carrer de D. MANFREDO MONFORTE

El Carrer de D. Manfredo Monforte, gran mestre i pedagog catarrogí, que després d'aprovar les oposicions va ser director del col·lege Paluzié de Catarroja i més tard del Col·lege Serrano Morales de València. També va ser fundador junt a Don Francisco Larrodé de l'Acadèmica, precursora del Col·lege Larrodé. Actualment és un carrer important ja que allí està la Delegació d'Hisenda i també la tresoreria General de la Seguretat Social, és un carrer que comença en l'Avinguda de Múrcia (camí del cementeri) i acaba en l'Avinguda de la Diputació prop dels Museus d'Antonia Mir i d'Alfonso i de Teatre Auditori Francisco Chirivella, travessa pràcticament la part oest del poble. 

Passajant per carrer Manfredo Monforte, hem pogut observar la diversitat de ròtuls que assenyalen el carrer i com s'ha vist reflexat en ells els creixement cap al sud de Catarroja, les primeres finques que donen a l'Avinguda de Múrcia varen ser les primeres que es van fer, fins al carrer de Conca daten dels seixanta i dels setenta, després poc a poc el carrer i el poble han anat creixent fins l'avinguda de la Diputació, on estan les vivendes més recents.  

El primer ròtul data de principis dels anys seixanta, sent alcalde Emilio Porcar, és un ròtul gran a mi personalment és el que més m'agrada de tota la varietat de ròtuts de carrers de Catarroja. Té l'escut de Catarroja de l'època i està envoltat pels productes agrícoles característcs de Catarroja com són l'arròs i les taronges. D'estos ròtuls encara en queden molts pel poble però lamentablement es van perden poc a poc, quan la casa on estan es enderrocada, i els seus propietaris no els tornen a posar. Se n'han pedut molts per la desidia de les autoritats i del propi veinat. Estos ròtuls estan escrits en castellà com era preceptible en aquella època, on el valencià no tenia ningun reconeixement oficial. Este ròtul està a l'inici del carrer en el cantó amb l'avinguda de Múrcia (Camí del Cementeri)

Ròtul principi dels seixanta

El segon ròtul data de 1979, amb l'època del primer Ajuntament democràtic, era Alcalde Antonio Cubillos i es van canviar el ròtuls artístics de ceràmica de Manises per unes plaques metàl·liques molt poc estètiques. La placa metàl·lica també té l'antic escut de la població que va ser introduït en els anys setanta d'acord amb els estudis heràldics. Està ja escrit en valencià pero respecta el nom de Manfredo en Castellà. 

Ròtul de 1979

Als anys 90 es torna a la ceramica, però amb un ròtul sense cap escut, ni referència, contiunen estant esrits en valencià ara fins i tot el nom del titular del carrer Manfred Monfote


Finalemt els ròtuls actuals, es que es posen ara als nous carrers, també són de ceràmica però molt mes xicotets, porten l'escut actual de Catarroja que data de finals dels noranta, es un ròtul senzill i escrit en valencià, en este cas ha desaparegut la profesió del titular i retorna el nom en castellà Manfredo. Este ròtul està al final del carrer en la conjunció amb l'Avinguda de la Diputació. 



domingo, 27 de julio de 2014

CARRERS CATARROGINS ( III )

CATARROJA i LA MÚSICA


Catarroja és un poble de gran tradició musical, i ho podem comprobar en els noms dels seus carrers, pràcticament no hi ha barri del poble que no tinga un carrer dedicat a un músic, un compositor o una de les bandes catarrogines. El barri de les Barraques és on més representació hi ha potser perquè siga el barri d'on han eixit infinitat de músics que encara hui en día representen a Catarroja per tot el món, allí en el carrer del Peix nasqué, en 1915 nostra banda més internacional EL EMPASTRE, i allí viviuen encara molts dels músics més destacats de Catarroja. Tots els carrers molts merescuts a persones i entitats que han treballat en el món de la música i també pel seu poble Catarroja 

Monument a José Manuel Izquierdo en la Plaça Nova

Placa commemorativa de la fundació de El Empastre, carrer del Peix (Barri de Les Barraques)

Com molts pobles valencians Catarroja té carrers dedicats a les seues bandes L'Artesana, La Unió Musical i El Empastre. I cada una en un barri distint del poble. 

CARRER L'ARTESANA
Carrer de L'Artesana junt a l'Església de Sant Antoni-Camí Real

CARRER DE "EL EMPASTRE"

Carrer de El Empastre junt a l'Esglesía de El Pilar 


Placa commemorativa carrer de El Empastre 

CARRER LA UNIÓ MUSICAL
Carrer la Unió Musical en la zona nova de Catarroja, junt al Mundial-82

Catarroja també té dedicats carrers a grans compositors valencians

José Serrano, músic i compositor suecà i autor de moltes sarsueles com “la canción del olvido” o “Alma de Dios”. Pasodobles com “El Fallero” (1929) i és l'autor de l'Himne de l'Exposició de 1909 que més tard seria declarat l'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana en 1925.
Carrer Maestro Serrano més conegut com carrer Llarg, en la zona antiga de Catarroja



Salvador Giner , compositor valencià fundador de la Banda Municipal de Valencia en 1903 i autor de “Nit d'Albaes” “Es chopà hasta la Moma” i “L'entrà de la murta”

Carrer Salvador Giner antic carrer del Rall, en el Barri de Les Barraques

José Iturbi, el músic valencià més internacional va viure pràcticament tota la seua vida en l'estranger, sobre tot en els Estats Units on va triomfar en Hollywood i en Brodway, però sempremirant a la seua terra, com quan en 1957 ho va deixar tot i vingué a Espanya per fer concerts a benefici dels damnificats de la riuà.

Plaça Mestre Iturbi en la zona de La Región




Però Catarroja també ha reconegut als seus fills que destaren en la música i tenen el seu carrer:

José Manuel Izquierdo (1890-1953), director de l'Orquesta Simfònica de Valencia, va ser autor del poema simfònic “Dia de Pascua en Catarroja” i de “Danza Oriental” també va composar sarsueles, pasodobles i obres religioses. En 1971 l'Ajuntament li va dedicat un monument realitzat per l'escultor catarrogí Alfonso Pérez Plaza en la Plaça Nova.



Carer del músic José Manuel Izquierdo, antic carrer del Port , Barri de Les Barraques


Antonio Claverol (1907-1970) va ser director de la banda l'artesana durant 19 anys de 1951 a 1970, any en que va morir. Es autor de molts pasodobles com Tonet, Pedrito Balañá i Pel Riu, també va formar part de El Empastre sent el seu director a la mort de Filiberto Rodrigo.

Carrer Antonio Claverol, en el Barri de Les Barraques

Filiberto Rodrigo, va ser fundador i el primer mestre de la banda El Empastre, del qual va ser director 15 anys.
Carrer Filiberto Rodrigo, junt a l'Ambulatori, Barri del Raval


Miguel Gimeno director i compositor catarrogí (1889-1958) va dirigir nombroses bandes com la de Carcaixent, Lorca, Reus i Hellín. Lamentablement els ròtuls del carrer del Músico Gimeno han desaparegut, és el carrer on es troba el Col·lege Joan XXIII en el Barri de Les Barraques. 

Miguel Chirivella Lucas, "El tio Chulla" va ser mestre de molts dels músics actuals de la Banda L'Artesana, banda a la que dedicà tota la seua vida com a mestre.
Carrer Miguel Chirivella Lucas en la zona nova de Catarroja, junt al Mundial-82


Finalment Catarroja també li va dedicar un carrer a la patrona dels músics Santa Cecilia, en reconeixement a tota la llavor que fan tots els músics catarrogins, i és visita obligada de les nostres bandes el día de la festa.

CARRER DE SANTA CECILIA
Carrer Santa Cecilia en el Barri de Les Barraques 



viernes, 25 de julio de 2014

LOS RELOJES DE ARENA

EL RELOJ DE ARENA


El hombre siempre ha estado fascinado por el concepto del tiempo. En las mas antiguas civilizaciones se desarrollaron calendarios y se elaboraron instrumentos y métodos para medir ese concepto tan abstracto que es el tiempo. Los relojes de arena mas antiguos que se conocen datan del siglo XIV. Peró su uso no se se extendió y se generalizó hasta el siglo XVI ya que eran muy usados en navegación. Hoy en dia son objetos decorativos, que se usan en la cocina ¿cuanto tiempo se necesita para que esten los macarrones, los huevos hervidos...? en las conversaciones telefónicas, en los debates y reuniones y en otras tareas sensibles al tiempo. Su funcionamiento es muy sencillo, y se basa en la fuerza de la gravedad con que cae la arena, por la estrecha obertura que comunica a los dos bulbos de que forma parte el recipiente, es imprescindible que el volumen de los dos bulbos sea igual, para que se tarde el mismo tiempo cuando se de la vuelta. Budapest y Moscú rivalizan en tener el reloj de arena mas grande del mundo. 


tres relojes de arena de 1, 3 y 5 minutos respectivamente


Reloj de arena de TRES minutos

Reloj de Arena de UN minuto


Reloj de arena de CINCO minutos

Mi colección de relojes de arena

Mi colección de relojes de arena 

jueves, 24 de julio de 2014

LAS TRES ESTRELLAS DE LOS JUNIORS DEL BERENGUER

LAS TRES ESTRELLAS DE LOS JUNIORS

 En los veinte años de historia del “Berenguer” hemos conseguido por tres veces el campeonato de liga de primera zonal. Y siempre han sido grandes temporadas de nuestros equipos, las tres veces han sido prácticamente calcadas: en toda la liga solo dos derrotas y fuera de casa, por 22 victorias, además nuestras canchas (POLI-ARENA, Pabellón de La Florida y Pabellón Municipal de Catarroja) han sido prácticamente inexpugnables para nuestros rivales y allí es donde se ha fraguado el campeonato, junto con victorias a domicilio frente a los equipos rivales directos. 

PRIMERA ESTRELLA 1998-99
Después de la buena temporada anterior donde quedamos segundos, renunciamos al ascenso a preferente, puesto que pensamos que el POLI-ARENA no reunía las condiciones para la categoría, solo perdimos dos partidos (Manises y Xirivella) el equipo estaba formado por Salva Huertas, JJ López Mora, Julio Fernández, Juan Raga, Manolo Martín, Alberto Navarro, Sergio Huertas, Roberto Rebollo, José Camping y Luis Miguel Alférez. Juan José Villanueva como entrenador y Jaume Hervás como delegado de equipo y encargado de las estadísticas. El máximo anotador fue Juan Raga con 416 puntos, seguido de Sergio Huertas con 344 y José Camping con 191. El equipo ese año llegó a la final del trofeo federación perdiendo contra el Construcciones Ribesalbes de Castellón por 63-64. Jugamos todos nuestros partidos de casa en el POLI-ARENA.


  
SEGUNDA ESTRELLA 2006-07
De nuevo después de dos temporadas sensacionales donde ganamos un trofeo federación y conseguimos un tercer lugar en la liga preferente (la mejor clasificación de la historia de un junior del Berenguer) se decidió jugar en primera zonal ya que el equipo estaba mayoritariamente compuesto por jugadores de primer año. El equipo estuvo formado por Jorge Ortiz-Villajos, Christian Oliveira, Sento Cases, Miquel Albert, Víctor Pérez, Marcos Pérez, Cristian Gamón y José Félix Garcia. Tuvimos los refuerzos de Abel Rodríguez, Santy Gastaldo y Sergio Navarro. De nuevo Juan José Villanueva como entrenador y Juan Pérez como delegado. Perdimos también solo dos partidos en Aldaia (con lesiones de Sento y Marcos) y en Picken Claret. Esa temporada alternamos los partidos de casa en el POLI-ARENA y en el Pabellón de La Florida. El máximo anotador fue Marcos Pérez con 898 puntos, seguido de Sento Cases con 457 y José Félix Garcia con 257 (los puntos corresponden a los 34 partidos jugados liga+amistosos+Trofeo Federación) el equipo jugó el trofeo federación quedando eliminado en la fase previa, y jugó el torneo de Navidad de l’Horta Godella.



TERCERA ESTRELLA 2013-14
Después de siete temporadas donde tuvimos de todo, sextos en preferente en el 08, y descenso a zonal en el 09, rozamos de nuevo el ascenso en 2010 y 2011 para bajar a la 9ª y 8ª posición en el 2012 y 2013. Con la base de la generación del 97 que nos había dado buenos resultados en infantil y en cadete abordamos la nueva temporada donde hemos estado siempre luchando con el Colegio Alemán por el campeonato. Como en las dos ocasiones anteriores ganamos 22 partidos y solo perdimos 2 (Logos-Sedaví y NB Torrent) El equipo estuvo formado por: Pablo Rubio, Javi Cases, Borja Gimeno, David Pérez, Sandro Comes, Jorge Verdeguer, Iván Aguilar, Yeray Romero, Enrique Marcelo, Juan Carlos Torrijo, Javier Calomarde y Luis Martínez. Reforzaron al equipo también los cadetes David Fernández y Pablo Caselles, el entrenador fue Juan José Vila y el delegado José Comes. Jugamos los partidos en el Pabellón Municipal de Catarroja y el MVP del equipo fue el base Luis Martínez. El equipo también jugó en pretemporada la Liga Valenciana cayendo en la fase previa y el Trofeo Federación donde quedó segundo de grupo, pasando a cuartos de final donde quedó eliminado por el NB Paterna. La próxima temporada 2014-15 el equipo jugará en categoría preferente





lunes, 21 de julio de 2014

RELLOTGES DE SOL en L'HORTA SUD

MASSANASSA 

IES MASSANASSA
IES MASSANASSA

 ALBAL

CARRER BLASCO IBÁÑEZ (domicili particular)

BENETUSSER

CP BLASCO IBÁÑEZ 

PICANYA

ROTONDA carretera de PAIPORTA

ROTONDA carretera de Paiporta 
Rotonda carretera de Paiporta

CARRETERA LA TORRE-PAIPORTA

Edifici CADENA SER
Edifici CADENA SER 


domingo, 20 de julio de 2014

GUIA COMERCIAL de CATARROJA -1930-
Aparelladors, Agencia de URALITA, Adobs químics i orgànics, espardenyeries, bars, banc, casa de menjars, fusteries, cases de bicicletes
Manyàs per l'agricultura, cofiteries, cristaleries, CASINOS, comadrones, ferreteries, fàbrica de conservesm fàbriques de seda, Espectacles
fàbriques de gel i llimonades, fotografia, fàbriques de lícors, farmàcia, fàbrica de sabons,  funeraria, sombrereries, màquines de cosir, làpides i marbres, molins arrossers, mètges


Pràticants, notaria, paqueteries i merceries, parròquias, ordinaris, ultramarins, rellotgeries sastreries, serreries, surtidors de gasolina, forns i pastisseries

Podem comprovar com a 1930 a Catarroja hi havien dos teatres-cienmes "El Progreso" i el "Serrano" i el cine de "Les Barraques" en canvi hi havia un sols banc el "BANCO ESPAÑOL DE CREDITO" els metges del poble eren: Don Manuel Monforte, Don Juan Giner i Don Vicente Miguel. La Parroquia de "San Miguel Arcángel" també està en guia. I com pràcticament tots els comerços estaven en el Camí Real (General Tóvar) i pels voltants del que era el centre comercial plaça vella i plaça llotgeta. 

De tots estos comerços encara sobreviuen hiu en dia el fotògraf QUILES i la fusteria de BLAS GARCIA. 

viernes, 18 de julio de 2014

RELOTGES DE SOL CENTENARIS en la Ciutat de VALÈNCIA

RELLOTGE DE SOL DE LA CATEDRAL

Rellotge de sol de la Catedral de València, és molt desconegut ja que està molt disimulat, en canvi està en un lloc emblemàtic com és la Porta del Apostols (porta gótica) de la Catedral de València, on es reuneix el Tribunal de les Aigües tot els dijous, per poder veure'l hem de posar-se en el carrer del Micalet i al costat de la porta dels Apostols, cal fixar-se molt per trobar-lo. 

Rellotge de sol Catedral de València
Rellotge de sol Catedral de València des del carrer del Micalet

RELLOTGE DE SOL DEL PATRIARCA

Es troba en la part superior del claustre renaixentista del Col·lege del Corpus Christi, més conegut com el Patriarca
Rellotge del Patriarca

Claustre del Patriarca

RELLOTGE DE SOL DE LA CASA DELS BOUS

Es troba molt prop de la platja de la Malva-rosa i del mar Mediterrani, data de 1895 i recentment ha sigut restaurat, la casa del bous com el seu nom indica es on es guardaven els bous que s'utilitzaven per traure les barques de pesca de la mar i que tantes vegades els va pintar Joaquín Sorolla. La casa també va ser nomenada per Vicente Blasco Ibañez en la seua novel·la "Flor de mayo"

Rellotge casa dels Bous

Casa dels Bous, platja de la Malva-rosa


RELLOTGE DE SOL PARRÒQUIA SANT TÒMAS

Rellotge de sol en l'Església de Santo Tomàs en la plaça de Sant Vicent Ferrer, junt a carrer del Mar. Actualment es troba molt deteriorat. 

Rellotge en el campanar de l'església de Sant Tomàs 

Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri