Antonio Carpio, torero catarrogí moria tal dia com hui, 27 d'agost de 1916,
fa cent anys a causa de les ferides gravíssimes que li va causar el jònec de la
ramaderia de Arribas, de nom "Aborrecido" en la plaça de bous
d'Astorga (Castella i Lleó)
 |
| Antonio Carpio |
Antonio Carpio va nàixer l'11 de gener de 1895 en el número 3 del carrer
major, hui Cervantes, però als tres anys la família és va traslladar a la casa del Camí Real nº1, son
pare treballava construint carros, però a Antonio no li agradava l'ofici de son
pare i va entrar de dependent en una tenda de teles de València, als 13 any va
anar per primera vegada a la plaça de bous de València, i des d'eixe moment
l'afició per la tauromàquia va córrer per les seus venes. Cal dir que la
rivalitat entre Joselito i Belmonte dividia a la població espanyola, uns eren
de Joselito i els altres de Belmonte, fa cent anys els bous els podíem comparar al futbol de hui en día, i els dos toreros arrossegaven passions com en
l'actualitat els principals equips de la lliga espanyola de futbol.
 |
| Antonio Carpio |
En aquest ambient va créixer Antonio Carpio, encara que per consell de son
pare va començar a estudiar magisteri, però ell volia ser torero i després
d'intentar-ho sense sort a Madrid i Barcelona, li s'obriren les portes en un
festival a benefici de l'Associació Valenciana de Caritat, on causà molt bona
impressió, el 25 d'octubre de 1914 toreja en la plaça de bous de València i
obté un gran èxit eixint a muscles, a partir d'ací en la temporada 2015 toreja
en València, Barcelona, Almeria, Saragossa... I ja en el 1916 debuta amb un gran
èxit en Madrid, en eixe any va torejar més de 26 festejos, i tenia programa l'alternativa pel 3 d'octubre en la plaça de bous de Madrid de la mà, ni mes ni
menys que de Joselito. A pesar dels èxits els bous l'avisaren més d'una vegada del
fi tràgic ja que la seua tècnica en la sort matar era molt rudimentària i va
ser ferit i voltejat moltes vegades abans d'arribar a la tràgica vesprada
d'Astorga, que va trencar dramàticament la seua prometedora vida.
Antonio Carpio va morir a les 22,30 del 27 d'agost a l'hospital d'Astorga
on va ser traslladat després d'una cura d'urgència a l'infermería de la plaça,
però la ferida era descomunal vint-i.dos cm de llargària i 15 de profunditat, a la cama dreta i amb la femoral partida, poc pogueren fer els metges per salvar-li la vida. La
notícia de la mort es va transmetre ràpidament i va causar gran consternació en tota
Espanya i com no podia ser especialment en el seu poble Catarroja. Davant l'impossibilitat
de portar el cadàver a Catarroja, Antonio Carpio va ser soterrat al
cementeri d'Astorga dos dies després.
El 3 de desembre de 1922 es va fer un festival benèfic en la plaça de bous
de Valencia, organitzat el torero Rosario Olmos i més toreros valencians, la
recaptació de la qual va ser per repatriar les despulles a Catarroja i fer el
panteó on hui en dia reposa Antonio Carpio en el cementeri de Catarroja.
 |
| Panteó on està soterrat Antonio Carpio en el cementeri de Catarroja |
El 8 de maig arribaven a València les despulles mortals d'Antonio Carpio,
varen ser traslladades a Catarroja amb una carrossa fúnebre fins a casa els
seus pares en el Camí Real, per on passa gran quantitat de gent, al dia següent
es fa l'enterro i el funeral i finalment es traslladat al cementeri de
Catarroja on se li donà cristiana sepultura.
 |
| Llosa del panteó sufragat pel festival benèfic |
Catarroja té a Antonio Carpio com un dels seus fills més
reconeguts, malgrat que va morir molt jove, amb sols 21 anys, la gent de Catarroja,
cent anys després encara sap i recorda qui era Antonio Carpio. i en la seua tomba encara hi han flors i la típica rama de romer.
En 1966 amb motiu del 50 anys de
la seua mort es va realitzar un gran homenatge per part del desaparegut Círculo
Taurino de Catarroja. En 1970 la portada del llibre de les festes patronals mostrava la
seua fotografia junt a la de Filiberto Rodrigo i la de José Manuel Izquierdo com a
fills més representatius del poble de Catarroja.
Carpio té dedicat a Catarroja un carrer amb el seu nom, és un carrer impotant en la zona Raval-Institut, paral·lel al Camí Real. Seria recomanable que l'Ajuntament de Catarroja amb motiu del centenari, canviara el ròtuls del carrer molt deteriorats pel pas del temps o desapareguts per l'enderroc dels edificis on es trovaben, junt al carrer de Paiporta (la casa va ser eliminada per fer més ample el carrer) i l'edifici de l'antic saló Kataoria, El carrer no té cap ròtul indicatiu ni al principi amb la cruïlla entre els carrers de Paiporta i l'Olivar, ni al final del carrer en els Jardins de Blasco Ibáñez, encara que sí en les convergències amb els carrers de Filiberto Rodrigo i d'Almeria que són on corresponen les fotografies.
 |
| ròtuls del carrer molt antics i deteriorats |
 |
| Carrer Antonio Carpio |
 |
| Carrer Antonio Carpio |
En 2005 la directora de cine Givanna Ribes
(familiar de Antonio Carpio) va realitzar una pel·lícula inspirada en la seua
vida titulada "El sueño temerario" En el 2015 la falla l'Albufera
realitzà una exposició en el Palau de Vivanco sobre la seua vida i ja en el
2016 la falla dedica el seu llibret al centenari de la mort d'Antonio Carpio,
sent presentat en la mateixa plaça de bous de València, el llibret va obtindre el primer premi en el prestigiòs i centenari concurs de llibrets de la Societat "Lo Rat Penat"
 |
| Cartell exposició FALLA L'ALBUFERA 2015 |
 |
| PORTADA LLIBRET FALLA L'ALBUFERA 2016 |
Molts articles s'han
escrit sobre el torero catarrogí a destacar els realitzats pel periodista
catarrogí especialitzat en temes taurins Andrés Verdeguer, en el seu blog
"cornadas para todos" i en la revista CATARROJA DESCOBERTA. Trobem també referències a Carpio en el llibre la Villa de Catarroja (1967) de Pelegrí Llorens i Raga, Cronista de Catarroja.
El músic gallec Reveriano Soutullo va composar un pasodoble flamenco en el seu honor titolat "al nuevo fenómeno Antonio Carpio" en 1916 mesos abans de la seua
tràgica mort.
PASODOBLE ANTONIO CARPIO
