HISTÒRIA DE BERENGUER DALMAU SENYOR de CATARROJA

Fa uns anys Canal 9 va fer una sèrie sobre personatges valencians. La sèrie s'anomenava "furtius de la història" un dels capítuls va ser la història del senyor de Catarroja en 1304, Berenguer Dalmau i explica l'enfrontament entre el noble i l'Església al negar-se a pagar el tribut eclasiàstic el senyor de Catarroja. Berenguer Dalmau va ser excomulgar pels fets, encara que el seu fill després de mort son pare i transcorreguts uns anys va pagar el que debia a l'Església i va ser soterrat a l'esglesia de Catarroja. Ací teniu el programa "Berenguer Dalmau, el gran cabut" que està rodat en part en l'església de Sant Miquel i en els seus voltants i que conta la història de la Catarroja de l'Edat Mitjana.

JORGE JUAN y SANTACILIA

Jorge Juan està considerat com un dels marins i cientícs més importants de l’Espanya del segle XVIII, de fet li deien el sabi espanyol en Europa, va ser membre de les més prestigioses societats científiques europees, com la Royal Society de Londres. Va ser un marí, aventurer, espia, ambaixador, astrònom i matemàtic. Va escriure sobre vaixells, estreles, polítiques colonials i càlculs complexos matemàtics. Encaixa perfectament en l’època que li va tocar viure la il·lustració.

Jorge Juan y Santacilia va nàixer a Novelda el 5 de gener de 1713, els seus pares pertanyien a unes famílies acomodades del Sud del Regne de Valencia, als tres anys queda orfe de pare i un germà de son pare, Cipriano Juan que era flare i tenia un càrrec important en Orde de Malta. Amb sols 12 anys va ser enviat a l’illa de Malta en 1726 va entrar a l’orde de Malta va regresar a Espanya en 1729, ingressant en la “Academia de Guardias-marinas” de Cadis. En 1734 als 21 anys es designat junt a Antonio de Ulloa per participar en l’expedició al Virreinat del Perú amb els científics francesos de la Académie Royal des Sciences de Paris. El viatge tenia per objectiu mesurar l'arc del meridià terrestre a l'Equador, i comparar-lo amb la mesura del mateix arc a Lapònia prop del pol Nord, que van fer altres científics francesos. Així es pretenia demostrar que la Terra tenia forma de meló d'Alger, com pronosticà Newton (i és realitat) i no de meló de tot l'any com deia la teoria de Descartes i els científics francesos de l'època. El viatge durà 11 anys i va servir per a consolidar a Jorge Juan i a Antonio de Ulloa com a uns dels millors científics d'Europa ja que també va servir per estudiar la botànica i la fauna americana, també es va cartografiar la costa pacífica de l'antic imperi espanyol i fer estudis sobre les defenses fortificades de les ciutats colonials contra els atacs dels anglesos. Al finalitzar l’expedició va estar un any a casa de l’enemic anglés actuant d’espia per conéixer les tècniques de la fabricació dels vaixells de guerra i també la forma de les seues fortificacions, una vegada descobert va eixir clandestinament de Londres. Al tornar a Espanya, el marquès de la Ensenada el va designar responsable de la reforma de la Armada en els seus aspectes tècnics i va dirigir la construcció i la fortificació dels arsenals de Cartagena i Ferrol. En 1752 es fa càrrec de la comandància de la “Compañia de Guardias-marinas” de Cadis, allí va fundar l’Observatori Astronòmic. Va escriure nombrosos llibres i estudis sobre navegació, física, matemàtiques, astronomia. Com “Observaciones Astronòmicas y físicas hechas en los reinos del Perú” i “Tratado Marítimo” la seua obra més important sobre ingenyieria i navegació. En 1766 fixa la seua residència en Madrid on va viure fins la seua mort el 21 de juny de 1773, la seua obra pòstuma “Estado de la astronomia en Europa” va ser publicada a l’any següent. Les seues cendres reposen en el Panteó de Marins Il·lustres en San Fernando (Cadis). 

En el seu honor l'equip de bàsquet de Novelda, la ciutat on va nàixer porta el nom de Jorge Juan. 

JORGE JUAN y SANTACILIA

LLIBRE de JORGE JUAN sobre l'expedició al PERÚ

BUSCANT A MÉRCHAIN PER CASTELLÓ

Pierre Mérchain va ser un astrònom i geograf  francés que va nàixer a la ciutat de Laon el 16 d’agost de 1744, va estudiar física i matemàtiques. El seu primer treball va ser al departament de mapes i gràfics de la Marina Francesa, però també va ser un destacat astrònom que va descobrir onze cometes i vint-sis objectes cel·lestes, va arribar a ser astrònom titular de l’Observatori Astenòmic de Paris i acadèmic de les ciènces franceses. Pierre Mérchain també va col·laborar en 1787 amb Cassini i Legendre en mesurar la longitud exacta entre Paris i Greenwich. La assemblea francesa encarrega Merchain i Delambre fer les mesures per definir l’unitat patró de longitdu el metre, que fins fa uns anys es definia com al deumillonèssima part del quadrant del meridià terrestre. Merchain va fer mesures a Barcelona i va passar a Castelló per a treballar amb Fausto Vallés i Francisco Aragó, per a mesurar del meridià 0º, va treballar en el laboratori de Vallés, fent els seus treballs per la plana de Castelló, especiament en la muntanya del Bartolo, per concretar el metre patró, estudiant les diferències entre les mesures dels valors geodèsics i els valors astronòmics. Mérchain va caure malalt de febre groga i va morir el 20 de setembre de 1804 a casa de Fausto Vallés a Castelló, va ser soterrat a l’antic cementeri que es trobava on hui és el Passeig de Ribalta.  

Seguint els passos de Pierre Mérchain, l'astrónom francés, per Castelló. Hem visitat el Parc del Meridià junt a la Basílica de la Verge del Lledó en plena marjaleia de Castelló, allí es creuen el paral·lel 40º (latitud) i el famòs meridià de Greenwich 0º (longitud) i està marcat per una fita. En un pas estem passant de l'oest a l'est i a l'inversa. Més tard hem visitat el Passeig de Ribalta on està soterrar i hi ha un monument a la seua memòria i també la casa on va morir Mérchain junt a la concatedral de Castelló i finalment també hem visitat la platja de Ben Afeli a Almassora on es troba l'altre monument al meridià de Greenwich.

Parc del Meridià Castelló de la Plana

Meridià de Greenwich Parc del Meridià Castelló de la Plana

Paral·lel 40º Parc del Meridià Castelló de la Plana

Monument a Pierre Mérchain,  Passeig Ribalta, Castelló de la Plana

Monument al Meridià de Greenwich, Platja Almassora 

Record a Pierre Mérchain Platja Almassora 

BANDA EL EMPASTRE 100 anys

AUCA DE LA BANDA EL EMPASTRE

En este agost de 2015 es compleixen 100 anys de la fundació de la BANDA EL EMPASTRE, el fet ocorregué, en el carrer del Peix en el barri de les Barraques de Catarroja quan es juntaren una colla d'amics tots ells músics i començaren a tocar mesclant les melodies. Algú veí del barri exclamà quan passà per davant de la casa la famosa Ché açò és un empastre!!!

Per commemorar el centenari la es va formar l'any passat, la comissió "un tall d'empastradors" persones del FÒRUM de Catarroja, preocupades de que l'esdeveniment passara desapercebut. L'Ajuntament en ple va aprovar anomenar l'any 2015 ANY DE L'EMPASTRE. Al llarg de l'any ja s'han fet nombrosos actes de l'efemèride com concerts, tertúlies, actes de reconeixement, i encara queden alguns per realitzar. Us deixem l'AUCA de l'Empastre realitzada amb motiu de l'exposició dedicada a la Banda de l'Empastre autors de la qual són: els dibuixos R. Reinoso, el guió Juan Artola i els versets Ramón Ramón.

MARJAL DE CATARROJA

CAMPS D'ARRÒS - MARJAL DE CATARROJA

22-8-2015

CASA DEL PROCURADOR

CASA DEL PROCURADOR-MARJAL DE CATARROJA

ELECCIONS MUNICIPALS 2007

El dia 27 de maig de 2007 es celebraren novament les eleccions municipals a Catarroja, de nou el partit guanyador va ser el PP de Francisco Chirivella que va repetir resultats amb 10 regidors encara que va tindre un lleuger descens en percentatge de vots vots popular. En segon lloc va quedar el PSOE liderat altra vegada per Wilson Ferrús que va millorar els resultats respecte a les anteriors eleccions aconseguint un regidor més, fins a 8 i més de cinc mil vots a escassos 500 vots del PP. Obtingueren també representació Esquerra Unida amb Rosa Pérez, el Bloc amb Jesús Monzó i UV amb Mari-angeles López. No obtingueren representació les candidatures de Coalició Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencia i el Partido Social Democrata. La participació va ser més baixa encara que en les anteriors elccions amb el 65,03%

Francisco Chirivella amb el recolament d’UV tornava a ser Alcalde de Catarroja quatre anys després i Mari-Angeles López es convertia en primer tenient-alcalde. Durant la legislatura el regidor Harbi Hoded abandona el grup socialista i passa al grup de no adscrits.

El 30 de desembre de 2009 moria l’Alcalde Francisco Chirivella resultant elegida dies després Soledad Ramón nova alcaldessa de Catarroja.

.

RESULTATS

PP                      5681 vots                  41,66%              10 regidors

PSOE                 5021 vots                  36,82%                8 regidors

EUPV                   806 vots                    5,91%                1 regidor

BLOC                  720 vots                     5,28%               1 regidor

UV                       683 vots                     5,01%               1 regidors

CV                       255 vots                     1,87%               0 regidors

ERPV-AM             70 vots                     0,51%               0 regidors

PSD                       60 vots                     0,44%               0 regidors

El mateix dia es celebraren les eleccions autonòmiques, on el PP de Francisco Camps va aconseguir una aplastant majoria absoluta amb 54 escons, seguit el PSPV de Joan Ignaci Pla amb 38 i la coalició EUPV-BLOC de Glória Marcos amb 7, cal dir que les Corts Valencianes ampliaren el nombre de diputats a 99 amb l’aprovació del nou Estatutat, respecte als 89 que tenien des de l’inici de l’Autonomia.

ELECCIONS MUNICIPALS 2003

El dia 25 de maig de 2003 es celebraren novament les eleccions municipals a Catarroja, com en 99 de nou el partit guanyador va ser el PP de Francisco Chirivella que va fregar la majoria absoluta amb 10 regidors. En segon lloc va quedar el PSOE liderat per Wilson Ferrús que va recuperar els vots i els regidors perduts en les eleccions del 99, amb 7 regidors, obtingueren també representació UV amb dos regidores amb Mari-Angeles López com a cap de llista, el Bloc amb Antoni Antolí i Esquerra Unida-L’Entesa, que retornava a l’Ajuntament amb Rosa Peréz. No aconseguí representació la llista encapçalada per l’ex-alcalde Antonio Cubillos que es va retirar de la política després d’aquestes eleccions. Hi hagué una de les participacions més baixes de les eleccions municipals a Catarroja amb el 66,01%

En el ple d’investidura els grups de l’esquerra recolzaren a la candidata d’UV Mari-Angeles López que es va convertir en la primera dona Alcaldessa de Catarroja, Wilson Ferrús seria el primer tenient-Alcalde i concejal de Cultura, tenint també responsabilitats de govern els regidors de PSOE, UV, Bloc i Esquerra Unida-L’Entesa. Els 10 regidors del PP passaren a l’oposició. A meitat legislatura el pacte de govern es va trencar i l’esquerra passà a l’oposició, continuant com alcaldessa Maria-Angeles López però entraren en el govern municipal els regidors del PP, on l’ex-alcalde Francisco Chirivella, passà a ser primer tenient-alcalde i regidor d’urbanisme. Durant la legislatura, el regidor del Bloc Antoni Antolí presenta la seua renuncia entrant a formar part del consistori Jesús Monzó, que ja havia sigut regidor en l’anterior legislatura.

RESULTATS

PP                      5594 vots                  43,12%              10 regidors

PSOE                 3889 vots                  29,98%               7 regidors

UV                     1359 vots                  10,47%               2 regidors

BLOC                  806 vots                   6,21%                1 regidor

EUPV                  660 vots                   5,09%                1 regidor

ACPI                   484 vots                   3,73%                0 regidor

El mateix dia es celebraren les eleccions autonòmiques, on el PP de Francisco Camps va aconseguir la majoria absoluta amb 48 escons, seguit el PSPV de Joan Ignaci Pla amb 35 i EUPV-L’ENTESA de Joan Ribó amb 6 escons.

CASA DE L'ALFAFARENC (8-8-2015)

L'ARRÒS COMENÇA A ESPIGAR

L'ARRÒS COMEÇA A ESPIGAR

Ja començat el mes d'agost i degut als bons oratges ja es poden observar les primeres espigues sobre els camps verds de la Marjal de Catarroja. 

TRANSFORMADOR CAMÍ DEL PORT

El transformador de l'Hidroelèctrica és pràcticament l'únic edifici que queda en el Camí del Port quan estava replet de camps d'horta i les eres per secar l'arròs després de la sega.

NÚVOLS sobre CATARROJA (8-8-2015)

Núvols sobre Catarroja en la vesprada del huit d'agost de 2015. Núvols de tempesta encara que la quantitat de pluja no va ser molt elevada