Junt a la ronda entre Albal i Torrent, però en terme de Catarroja es troba la Torre de la Telefònica que va ser construïda en els anys 80 per millorar les comunicacions de la comarca de l'Horta sense dubte és l'edifici més alt de Catarroja i segurament de la comarca i és ben visible des de molts punts del terme de Catarroja i dels pobles del voltant.
Blog de Juan José Villanueva. Ací parlarem de coses de ciència, de bàsquet i del meu poble Catarroja.
sábado, 30 de julio de 2016
RELLOTGE DE SOL DE LA FLORIDA
RELLOTGE DE SOL DE FLORIDA
En l'Escola La Florida, concretament en l'edifici B, el que està junt al pavelló i que és uns del més àntics del complex educatiu, es troba un rellotge de Sol que van realitzar els alumnes de securia en un dels seus projectes. Està orientat com cal es a dir cap al SUD i també ens recorda la latitud del punt Nord 39º 24' i la longitud 0º 24' (en realitat la longitud devia de ser negativa ja que estem a l'esquerra del meridià de Greenwich)
martes, 26 de julio de 2016
EFECTE DOPPLER
L'EFECTE DOPPLER
Hauràs
observat alguna vegada quan un tren, una ambulància o un cotxe s'aproximen a
nosaltres (l'observador), el to del so que emet el xiulet o la sirena varía, a
mesura que s'aproxima es fa més agut i
es fa més greu quan el xiulet o la sirena s'allunya. El mateix ocorre si la
font del so està en repòs però els que es moguem som nosaltres (l'observador).
Aquest
canvi en la freqüència del so quan
existeix un moviment relatiu de la font que l'emet i l'observdor que el percep
rep el nom d'Efecte Doppler, en honor al físic austríac Christian J. Doppler
que el va descobrir.
EQUACIONS de l'EFECTE DOPPLER
![]() |
f
es la frecuencia emitida por la fuente
f'
es la frecuencia percibida por el observador
v
es la velocidad de propagación de la onda (sonido)
vo
es la velocidad del observador
vf
es la velocidad de la fuente
Christian
Doppler va náixer a Salzburg el 29 de novembre de 1803, la seua familía es
dedicava a la cosntrucció i el pròper negoci familiar va permetre edificar una
elegant casa en l'Hannibal Platz (actualment Makart Platz) a Salzburg, prop de
l casa natal de Wolfang Amadeus Mozart i que encara es conserva en
l'actualitat. Doppler que no va poder
seguir amb el negoci famiñiar a causa de problemes en la seua salut, Doppler va
estudiar física i matemàtiques a Viena i Salzburg. En 1841 va començar a impartir
classes en la Universitat de Praga, allí en 1842 es va celebrar un congrés de
Ciències Naturals, i va presentar la idea de l'efecte conegut pel seu nom. Aquestes
idees les va prendre després d'observar durant molt de temps els fenòmens de la
naturalesa. En 1844 la seua salut no era ja gens bona, i tingué que abandonar
Praga.
En
1845 un meteoròleg d'Utrech, Christoph H.D. Ballot, va confirmar el principi de
Doppler durant el trajecte amb tren d'Utrech a Amsterdam. Doppler va realitzar
un experiment poc després. Va utilitzar una locomotora per a realitzar les
seues observacions. Va col·locar un grup de músics en un ferrocarril i els va
indicar que tocaren la mateixa nota musical mentres que un altre grup de
músics, en l'estació del tren, registrava la nota musical que sentien mentres
el tren s'acostava i allunyava d'ells successivament. És curiós que l'exemple
clàssic per a il·lustrar l'efecte Doppler és el xiulet d'una locomotora en
moviment acostant-se i després allunyant-se d'un observador inmòbil.
Durant
els seus anys com a professor a Praga va publicar més de 50 articles en àrees
de matemàtiques, física i astronomía. La carrera com a investigador a Praga va
ser interrompuda per la revolució de març de 1848 i Doppler va d'haver de
deixar la ciutat traslladant-se a Viena. En 1850 va ser nomenat director de
l'Institut de Física Experimental de la Universitat de Viene però el seu sempre
fràgil estat de salt va començar a deteriorar-se. Poc després a l'edat de 49
anys va morir mentres intentava recuperar-se a la ciutat de Venècia.
Els estudiants de la FACULTAT de FÍSICA de la Universitat de València expliquen les ones i els seus paràmetres i després l'EFECTE DOPPLER
Casa de Chistian Doppler en Salzburgo |
sábado, 23 de julio de 2016
ESTIU AL PORT de CATARROJA
ESTIU AL PORT DE CATARROJA
L'estiu és una bona època per visitar el Port de Catarroja, sense dubte el lloc més emblemàtic del poble, pel que significa de tradició i de història del poble, des de la visita del rei Alfons XIII en 1905, a la remodelació de l'any 2002, lloc on cada any en setembre es celebra des de l'any 1971, el CONCURS de ALL i PEBRE. L'any passat l'Ajuntament de Catarroja va instal·lar uns senzills panells explicatius del lloc, de la fauna i la flora i de la gastronomía de la zona, l'all i pebre i té un pla molt ambiciòs per promocionar turísticament la zona, amb els dos bar-restaurants de la zona "La Primitiva" i "Casa Baina". També la casa de la Societat de Pescadors, junt a la seu de la Associació de la Vela Llatina. També Casa Sulema amb el museu, amb peces de la Col·lecció recollida per Miquel Martí "Sulema", també és seu de la Vela Llatina "Sulema" . Cal passejar des del grup El Port, fins al Partidor pel pantalà junt a les barques o pel camí de travesses de fusta. Si teniu més forces allargar-se fins al motor de l'alfafarenc o a la riba del barranc. Sols cal protegir-se del sol i també de les avespes i mosquits molt abundants per la zona. Gaudir del colors del verd dels camps d'arròs i del blau del cel,
jueves, 21 de julio de 2016
ALBU i FERA
ELS GEGANTS ALBU i FERA
En la passada processó del Corpus a Catarroja, després de molts anys d'absència, van tornar a eixir els gegants que pertanyen al grup de dances La Xicalla, els dos gegants s'anomenen Josep i Antonia i representen als pescadors de Catarroja, com diu la nota de premsa de l'Ajuntament enviada al mitjans de comunicació, s'han pogut recuperar gràcies a l'ajuda econòmica de l'Ajuntament de Catarroja. També diu el comunicat municipal que l'Ajuntament compta amb dos gegants més que també seran restaurats pròximament.
Aquest
dos gegants són ALBU i FERA, i van ser
realitzats per l'artiste faller José Devís per al monument de la FALLA
L'ALBUFERA de 1995, monument que estava dedicat a la festa del Corpus de la
Ciutat de València. Els dos gegants representen a les figures de dos
personatges musulmans. En les falles de 1995, el grup de dances La Xicalla, va
demanar a la comissió, que s'indultaren del foc i els farien servir en els
actes del poble i en els que representaren a Catarroja. La comissió de la falla
es va reunir en el casal el dia de Sant Josep, hores abans de la cremà, i va
decidir que els gegants s'indultarien del foc, i que serien cedits gratuïtament
al grup de dances la Xicalla, però que la propietat dels mateixos continuaria
següent la comissió, anys més tard la cesió va ser definitiva al poble de
Catarroja.
![]() |
ELS GEGANTS ALBU i FERA en la FALLA L'ALBUFERA 1995 |
![]() |
ALBU i FERA i part de la FALLA INFANTIL de la Falla l'ALBUFERA 1995 (foto Bernat López) |
Els
gegants de la falla l'Albufera van ser catalogats en el llibre de la Falla Na
Jordana de 2003, "50 anys especials 1954-2003" concretament en
l'article GEGANTS A LES NOSTRES TERRES, de Teresa Boix Yago, on es fa
referència a tots els gegants de la Comunitat Valenciana, en la part de
Catarroja sols troben a Albu i Fera (i no diu res de Josep i Antonia) en el
llibre s'indica que tenen una alçada de 3 metres i un pes de 30 quilograms, que
les figures són utilitzades per a la processó del Corpus de Catarroja i han
participat en encontres de gegants (la foto encara que no es veu molt bé, creguem
que es d'algun encontre, i pesem que és a Benetússer) l'article té algun error
com que van formar part de la falla de 1993, quan en realitat va ser la del
1995 i que el seu realitzador és Mª José Davis quan en realitat és José Devis.
LLIBRE de la FALLA NA JORDANA on es poden vore ALBU i FERA |
Des
de l'Ajuntament s'indica que Albu i Fera van a ser restaurats i acompanyaran a
Josep i Antonia en els actes al carrer, i també que els exhibiran en alguna
dependència municipal per a que els
veins de la població i visitants puguen veure'ls.
![]() |
Josep i Antonia gegants del grup de dances la Xicalla en la processó del Corpus de 2016 (FOTO Bernat López) |
miércoles, 20 de julio de 2016
L'ARC DEL MUSEU PRINCEP FELIP a la C.A.C
L'arc que es troba a l'entrada
del Museu Princep Felip, dins del Complex de la Ciutat de les Arts i les
Ciències de València, té una peculiaritat i es que transmet el so d'un costat a
l'altre, això fa que dos persones que estiguen en els dos extrems de l'arc puguen seguir una conversa amb la intensitat
de veu normal. Això es degut a dos fenòmens físics, típics de les ones, la
reflexió i la difracció. El so és una ona material que necessita un medi de
propagació, en aquest cas és l'aire, a diferència de les ones
electromàgnètiques com la llum, les ones de ràdio, les microones o les
radiacions UV o IR que es propaguen en el buit.
Arc d'entrada Museu Princep Felip CIUTAT DE LES ARTS i LES CIÈNCIES |
PANELL EXPLICATIU dels FENÒMENS DE REFLEXIÓ i DIFRACCIÓ del SO |
El dos fenòmens com bé ho explica
el panell que es troba a l'entra del museu, són:
La reflexió del so que bé donada per les lleis de Snell:
a) L'angle de incidència i i el de reflexió r són iguals
La difracció del
so, es prodieix quan un obstacle impediex l'avanç de l'ona, i els punts que
no estan tapats per l'obstacle es converteixen en centros emissors d'ones, i
consegueix que l'ona rodege l'obstacle i continue la seua propagació.
La reflexió i la difracció també es produeixen en la
llum. La reflexió amb els espills tant els plans com els curvilinies i la difracció amb les experiències
d'interferències i l'experiment de Young amb badalls.
En l'arc que hi a l'altra banda del Museu el que dona a la
part del Pont de l'Assut d'or i l'Agora també es produeix el mateix fenòmen.
miércoles, 6 de julio de 2016
BALANÇ EQUIPS BAIXENS CD BERENGUER DALMAU 2015-16
Balanç de la temporada 2015-16 dels equips del BAIXENS CD BERENGUER DALMAU, on s'ha aconseguit el títol de la LLIGA VALENCIANA categoría SENIOR ZONAL. On els equips SENIOR A i JUNIOR A han jugat en la categoría preferent de les competicons federades de la FBCV i on també els equips JOVENS i ALEVÍ s'han classificat per als huitens de final del TROFEU FEDERACIÓ.
https://cdberenguer.wordpress.com/2016/07/03/balance-temporada-2015-16/
lunes, 4 de julio de 2016
LES ONES GRAVITACIONALS
El 14 de setembre de 2015 van ser descobertes les ones gravitacionals per científics dels Instituts tecnològics de California i Massachusetts, a partir de la col·lisió de dos forats negres produïts fa 1300 milions d'anys, i que van ser captades pel detector del LIGO (Laser Interferometer Gravitational waves Observatory) en els seus dos observatoris el de Livinston al estat de Lousiana i el de Hanford al estat de Washington. El descobriment es va fer públic el passat 11 de febrer a Washington. Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein en la seua teoría general de la relativitat fa més de 100 anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)