LES PALMERES DATILERES de la LLOTGETA

LES PALMERES DATILERES DE LA LLOTGETA

BARRI DEL PILAR

12 d'octubre dia de la Verge del Pilar

BARRI DEL PILAR

CATARROJA

Carrer 9 d'Octubre i Avinguda Rei En Jaume

Carrers catarrogins relacionats amb la Conquesta de València en 1238

CAMPIONS DE LA LLIGA VALENCIANA

El BAIXENS CD BERENGUER DALMAU, s'ha proclamat brillantment campió de la Lliga Valenciana categoria senior zonal, al derrotar en la final celebrada el passat disabte 3 d'octubre, en el Pavelló Municipal d'Almussafes al CB Beniparrell-Albal per 62-79, el partit va ser de clar domini del catarrogins que van tindre diferències de fins a 30 punts de diferencia, en el tercer quart. La Lliga Valenciana era l'únic trofeu que faltava en les vitrines del club catarrogí després d'haver conquerit diverses lligues regulars i trofeus federació al llarg dels seus més de 20 anys de història. En la competició han participat 24 equips que van disputar la fase prèvia en grups de 4 equips per passar a la fase d'eliminatòries, amb partits de quarts, semifinals i la final. El Berenguer no ha perdut cap dels sis partits disputats, encara que la semifinal disputada en el Poliesportiu de Paiporta (per estar el pavelló municipal de Catarroja ocupat i no tindre el poble de Catarroja pista alternativa per estos casos) va ser dràmica al tindre que jugar-se una pròrroga que va ser favorable al Berenguer. En la final tot va ser més fàcil i ningú esperava la superioritat dels jugadors catarrgins. El jugador MVP de la final va ser Emiliano Núñez del Berenguer, autor de 15 punts, 8 rebots i tres taps.

CAMPIONS DE LA LLIGA VALENCIANA

EMILIANO MVP de la FINAL

CUMULONIMBUS sobre CATARROJA

Fotografia de la vesprada del dia 29 de setembre sobre l'oest de Catarroja. Gran núvol de desenvolupament vertical dels que porten pluja com així va ocòrrer hores després

COMENÇA LA SEGA DE L'ARRÒS

A finals de setembre comença la sega de l'arròs a la Marjal de Catarroja, en la vespra de Sant Miquel encara es troben pocs camps segats, a més ha arribat la pluja uns dels enemics més important dels arrossers. La sega és l'últim pas del cicle que començà a l'abril amb l'acondicionaments dels camps per fer la xerugà i la plantà. Una vegada l'arròs segat els camps tindran una llarga invernada fins arribar la primavera on tornarà el cicle del conreu de l'arròs.

                                           

LA CASA DE L'ALFAFARENC a FINALS DE SETEMBRE

Començament de la tardor en la Marjal de Catarroja

CASA DE L'ALFAFAREC

TORNEIG DE BÀSQUET FESTES DE SANT MIQUEL

TORNEIG DE BÀSQUET FESTES DE SANT MIQUEL

DISABTE 26 de SETEMBRE, de 9,30 a 13,30h

PAVELLÓ MUNICIPAL DE CATARROJA

PROGRAMA DE FESTES 2015

EL CANT DE LA CARXOFA

EL CANT DE LA CARXOFA

El cant de la Carxofa, un xiquet vestit d'àngel canta el motet de Rigoberto Cortina, quan la imatge del Crist de la Pietat arriba en processó a l'església de Sant Miquel de Catarroja, es canta des de fa més de 100 anys al nostre poble. I després d'un parèntesi de molts anys, va desaparèixer a principis del 70, encara que en actes molt puntuals va retornar. Finalment la Carxofa va ser recuperada en 1997, quan es va realitzar la nova Carxofa amb pintures de l'artista local Carlos Mayo. Eixe any també es va fer una gran exposició al Palau de Vivanco amb les dos carxofes, i fotografies antigues de l'acte. En el 2014 es va suspendre per la pluja, esperem que este any tinguem més sort i el motet es puga de nou escoltar en honor al Crist de la Pietat el proper 20 de setembre en la Plaça de la Llotgeta. Perquè la Carxofa és una de les tradicions més volgudes de la comarca de l'Horta de Valencia ja que es canta a Silla, a Picassent, a Aldaia, a Alaquàs i a la Ciutat de València el dia de la festa del Carme (en el Barri del Carme) i en el Cabanyal. Depen si es canta al Crist o a la Verge canvia la lletra i en un principi era en castellà però ara es canta en València. 

Cant de la Carxofa Catarroja 2008 

Cant de la Carxofa Catarroja 2013

Cant de la Carxofa Plaça del Carme (Valencia) 2014 

SETEMBRE NÚVOLS SOBRE LA MARJAL

Ja ha arribat setembre, amb el retorn a la rutina, ve la sega de l'arròs, les festes patronals, la tornada a l'escola i també comencen les pluges que normalment són fortes. Us deixem algunes fotos del núvols de desenvolupament vertical, coneguts com a cumulonimbus,  que aparegueren el dilluns 7 de setembre sobre la Marjal de Catarroja.

HISTÒRIA DE BERENGUER DALMAU SENYOR de CATARROJA

Fa uns anys Canal 9 va fer una sèrie sobre personatges valencians. La sèrie s'anomenava "furtius de la història" un dels capítuls va ser la història del senyor de Catarroja en 1304, Berenguer Dalmau i explica l'enfrontament entre el noble i l'Església al negar-se a pagar el tribut eclasiàstic el senyor de Catarroja. Berenguer Dalmau va ser excomulgar pels fets, encara que el seu fill després de mort son pare i transcorreguts uns anys va pagar el que debia a l'Església i va ser soterrat a l'esglesia de Catarroja. Ací teniu el programa "Berenguer Dalmau, el gran cabut" que està rodat en part en l'església de Sant Miquel i en els seus voltants i que conta la història de la Catarroja de l'Edat Mitjana.

JORGE JUAN y SANTACILIA

Jorge Juan està considerat com un dels marins i cientícs més importants de l’Espanya del segle XVIII, de fet li deien el sabi espanyol en Europa, va ser membre de les més prestigioses societats científiques europees, com la Royal Society de Londres. Va ser un marí, aventurer, espia, ambaixador, astrònom i matemàtic. Va escriure sobre vaixells, estreles, polítiques colonials i càlculs complexos matemàtics. Encaixa perfectament en l’època que li va tocar viure la il·lustració.

Jorge Juan y Santacilia va nàixer a Novelda el 5 de gener de 1713, els seus pares pertanyien a unes famílies acomodades del Sud del Regne de Valencia, als tres anys queda orfe de pare i un germà de son pare, Cipriano Juan que era flare i tenia un càrrec important en Orde de Malta. Amb sols 12 anys va ser enviat a l’illa de Malta en 1726 va entrar a l’orde de Malta va regresar a Espanya en 1729, ingressant en la “Academia de Guardias-marinas” de Cadis. En 1734 als 21 anys es designat junt a Antonio de Ulloa per participar en l’expedició al Virreinat del Perú amb els científics francesos de la Académie Royal des Sciences de Paris. El viatge tenia per objectiu mesurar l'arc del meridià terrestre a l'Equador, i comparar-lo amb la mesura del mateix arc a Lapònia prop del pol Nord, que van fer altres científics francesos. Així es pretenia demostrar que la Terra tenia forma de meló d'Alger, com pronosticà Newton (i és realitat) i no de meló de tot l'any com deia la teoria de Descartes i els científics francesos de l'època. El viatge durà 11 anys i va servir per a consolidar a Jorge Juan i a Antonio de Ulloa com a uns dels millors científics d'Europa ja que també va servir per estudiar la botànica i la fauna americana, també es va cartografiar la costa pacífica de l'antic imperi espanyol i fer estudis sobre les defenses fortificades de les ciutats colonials contra els atacs dels anglesos. Al finalitzar l’expedició va estar un any a casa de l’enemic anglés actuant d’espia per conéixer les tècniques de la fabricació dels vaixells de guerra i també la forma de les seues fortificacions, una vegada descobert va eixir clandestinament de Londres. Al tornar a Espanya, el marquès de la Ensenada el va designar responsable de la reforma de la Armada en els seus aspectes tècnics i va dirigir la construcció i la fortificació dels arsenals de Cartagena i Ferrol. En 1752 es fa càrrec de la comandància de la “Compañia de Guardias-marinas” de Cadis, allí va fundar l’Observatori Astronòmic. Va escriure nombrosos llibres i estudis sobre navegació, física, matemàtiques, astronomia. Com “Observaciones Astronòmicas y físicas hechas en los reinos del Perú” i “Tratado Marítimo” la seua obra més important sobre ingenyieria i navegació. En 1766 fixa la seua residència en Madrid on va viure fins la seua mort el 21 de juny de 1773, la seua obra pòstuma “Estado de la astronomia en Europa” va ser publicada a l’any següent. Les seues cendres reposen en el Panteó de Marins Il·lustres en San Fernando (Cadis). 

En el seu honor l'equip de bàsquet de Novelda, la ciutat on va nàixer porta el nom de Jorge Juan. 

JORGE JUAN y SANTACILIA

LLIBRE de JORGE JUAN sobre l'expedició al PERÚ

BUSCANT A MÉRCHAIN PER CASTELLÓ

Pierre Mérchain va ser un astrònom i geograf  francés que va nàixer a la ciutat de Laon el 16 d’agost de 1744, va estudiar física i matemàtiques. El seu primer treball va ser al departament de mapes i gràfics de la Marina Francesa, però també va ser un destacat astrònom que va descobrir onze cometes i vint-sis objectes cel·lestes, va arribar a ser astrònom titular de l’Observatori Astenòmic de Paris i acadèmic de les ciènces franceses. Pierre Mérchain també va col·laborar en 1787 amb Cassini i Legendre en mesurar la longitud exacta entre Paris i Greenwich. La assemblea francesa encarrega Merchain i Delambre fer les mesures per definir l’unitat patró de longitdu el metre, que fins fa uns anys es definia com al deumillonèssima part del quadrant del meridià terrestre. Merchain va fer mesures a Barcelona i va passar a Castelló per a treballar amb Fausto Vallés i Francisco Aragó, per a mesurar del meridià 0º, va treballar en el laboratori de Vallés, fent els seus treballs per la plana de Castelló, especiament en la muntanya del Bartolo, per concretar el metre patró, estudiant les diferències entre les mesures dels valors geodèsics i els valors astronòmics. Mérchain va caure malalt de febre groga i va morir el 20 de setembre de 1804 a casa de Fausto Vallés a Castelló, va ser soterrat a l’antic cementeri que es trobava on hui és el Passeig de Ribalta.  

Seguint els passos de Pierre Mérchain, l'astrónom francés, per Castelló. Hem visitat el Parc del Meridià junt a la Basílica de la Verge del Lledó en plena marjaleia de Castelló, allí es creuen el paral·lel 40º (latitud) i el famòs meridià de Greenwich 0º (longitud) i està marcat per una fita. En un pas estem passant de l'oest a l'est i a l'inversa. Més tard hem visitat el Passeig de Ribalta on està soterrar i hi ha un monument a la seua memòria i també la casa on va morir Mérchain junt a la concatedral de Castelló i finalment també hem visitat la platja de Ben Afeli a Almassora on es troba l'altre monument al meridià de Greenwich.

Parc del Meridià Castelló de la Plana

Meridià de Greenwich Parc del Meridià Castelló de la Plana

Paral·lel 40º Parc del Meridià Castelló de la Plana

Monument a Pierre Mérchain,  Passeig Ribalta, Castelló de la Plana

Monument al Meridià de Greenwich, Platja Almassora 

Record a Pierre Mérchain Platja Almassora 

BANDA EL EMPASTRE 100 anys

AUCA DE LA BANDA EL EMPASTRE

En este agost de 2015 es compleixen 100 anys de la fundació de la BANDA EL EMPASTRE, el fet ocorregué, en el carrer del Peix en el barri de les Barraques de Catarroja quan es juntaren una colla d'amics tots ells músics i començaren a tocar mesclant les melodies. Algú veí del barri exclamà quan passà per davant de la casa la famosa Ché açò és un empastre!!!

Per commemorar el centenari la es va formar l'any passat, la comissió "un tall d'empastradors" persones del FÒRUM de Catarroja, preocupades de que l'esdeveniment passara desapercebut. L'Ajuntament en ple va aprovar anomenar l'any 2015 ANY DE L'EMPASTRE. Al llarg de l'any ja s'han fet nombrosos actes de l'efemèride com concerts, tertúlies, actes de reconeixement, i encara queden alguns per realitzar. Us deixem l'AUCA de l'Empastre realitzada amb motiu de l'exposició dedicada a la Banda de l'Empastre autors de la qual són: els dibuixos R. Reinoso, el guió Juan Artola i els versets Ramón Ramón.

MARJAL DE CATARROJA

CAMPS D'ARRÒS - MARJAL DE CATARROJA

22-8-2015

CASA DEL PROCURADOR

CASA DEL PROCURADOR-MARJAL DE CATARROJA

ELECCIONS MUNICIPALS 2007

El dia 27 de maig de 2007 es celebraren novament les eleccions municipals a Catarroja, de nou el partit guanyador va ser el PP de Francisco Chirivella que va repetir resultats amb 10 regidors encara que va tindre un lleuger descens en percentatge de vots vots popular. En segon lloc va quedar el PSOE liderat altra vegada per Wilson Ferrús que va millorar els resultats respecte a les anteriors eleccions aconseguint un regidor més, fins a 8 i més de cinc mil vots a escassos 500 vots del PP. Obtingueren també representació Esquerra Unida amb Rosa Pérez, el Bloc amb Jesús Monzó i UV amb Mari-angeles López. No obtingueren representació les candidatures de Coalició Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencia i el Partido Social Democrata. La participació va ser més baixa encara que en les anteriors elccions amb el 65,03%

Francisco Chirivella amb el recolament d’UV tornava a ser Alcalde de Catarroja quatre anys després i Mari-Angeles López es convertia en primer tenient-alcalde. Durant la legislatura el regidor Harbi Hoded abandona el grup socialista i passa al grup de no adscrits.

El 30 de desembre de 2009 moria l’Alcalde Francisco Chirivella resultant elegida dies després Soledad Ramón nova alcaldessa de Catarroja.

.

RESULTATS

PP                      5681 vots                  41,66%              10 regidors

PSOE                 5021 vots                  36,82%                8 regidors

EUPV                   806 vots                    5,91%                1 regidor

BLOC                  720 vots                     5,28%               1 regidor

UV                       683 vots                     5,01%               1 regidors

CV                       255 vots                     1,87%               0 regidors

ERPV-AM             70 vots                     0,51%               0 regidors

PSD                       60 vots                     0,44%               0 regidors

El mateix dia es celebraren les eleccions autonòmiques, on el PP de Francisco Camps va aconseguir una aplastant majoria absoluta amb 54 escons, seguit el PSPV de Joan Ignaci Pla amb 38 i la coalició EUPV-BLOC de Glória Marcos amb 7, cal dir que les Corts Valencianes ampliaren el nombre de diputats a 99 amb l’aprovació del nou Estatutat, respecte als 89 que tenien des de l’inici de l’Autonomia.