CARRERS CATARROGINS ( V )

CATARROJA i L'EDUCACIÓ

A Catarroja també tenim carrers dedicats a professionals de la docència que o bé van nàixer a Catarroja o van exercir en el poble. La veritat són pocs però són molt representatius i les persones a les que estan dedicades s'ho tenen totalment merescut.

Carrer de ESTEBAN PALUZIÉ, va des del Camí Real fins a l’Avinguda Rambleta, en ell es troba la Casa de la Cultura. Catarroja en 1927 tenia un gran dèficit de llocs escolars, les escoles existents, la del carrer de l’església (on hui està l'escola municipal de teatre) i la del carrer de Torrent (allí es troba la llar dels jubilats) no tenien les mínimes infraestructures. En 1926, Esteban Paluzié Podreider pedagòg que tenia una gran solvència econòmica va sufragar d’una manera altruista de una nova escola en Catarroja, per mediació del catarrogí Vicente Codoñer Codoñer amic de Don Esteban, en terrenys cedits per l'Ajuntament. En juliol de 1928 es va inaugurar la nova escola amb l’assitència del propi Esteban Paluzié, Manuel Monforte delegat Regi de Primera Ensenyança (nascut a Catarroja), l’Alcalde de Catarroja Francisco Martí i de pràcticament tot el poble de Catarroja, com a curiositat els quatre primers mestres del col·lege Paluzié foren Don Manfredo, Don Dionisio, Don Vicente i Don Jaime. 

COLEGIO PALUZIÉ

FOTOGRAFIA del DÍA DE LA INAUGURACIÓN DEL COLEGIO PALUZIÉ

COLEGIO PALUZIÉ hoy convertido en la ESCUELA DE ADULTOS

Nuevo COLEGIO PALUZIÉ

Carrer de MANFREDO MONFORTE, Don Manfedo Monforte va ser junt a Don Francisco Larrodé el promotor de l’Acadèmia en els anys 30 on van estudiar el batxillerat molts jovens en els anys quarant o cinquanta en una època on la gent que estudiava era una minoria degut a les circumstàncies socio-econòmiques de l’època, així i tot va ser professor de molts catarrogins que després van ser titulats universitaris. L’Academia estava en el carrer de Cervantes i feia cantó amb la plaça Vella i el carrer de les Moreres. Don Manfredo va aprobar les oposicions estatals a Mestre Nacional amb la màxima nota, era un prodigi en les matemàtiques i les ciències experimentals, va ser director dels col·leges Paluzié de Catarroja i Serrano Morales de Valencia, va morir en 1952. Com ja hem dit en altre article el carrer Manfredo Monforte és un carrer important on es troba la Delegació d’Hisenda i la Seguretat Social.

Carrer de DOLORES NEBOT, el carrer està junt a la plaça del Mercat on camença i acaba en les casetes d'Isidoro. Dolores Nebot va ser una mestra mestra que treballà a Catarroja en els anys 30 i 40, en un principi va ser depurada després de la guerra civil pel franquisme, però finalment va ser reintegrada en el seu lloc. Com es pot veure la placa del carrer li la van dedicar les seues alumnes del curs 1950.

Carrer de FRANCISCO LARRODÉ, com ja hem dit abans Don Francisco va ser fundador de l’Acadèmia junt a Manfredo Monforte, ja pel seu compte fundá i amb l'ajuda de la seua dona Doña Dora Alapont. El col·lege Larrodé estava en el que hui és la plaça del Pintor Ribera (en el franquisme de Vicente Albelda). En 1968 el col·lege es va traslladar a les noves instal·lacions de l’Avinguda Rambleta.Francisco Larrodé també va ser mestre durant molts anys del Col·lege dels Jesuïtes de València i va morir en 1991. Actualment el Col·lege Larrodé funciona com a cooperativa de professors i és un col·lege concertat que fa uns anys es va traslladar a un nou edifici situat darrer de l'institut Berenguer Dalmau. 

CASA donde estaba el antiguo COLEGIO LARRODÉ

sello antiguo COLEGIO LARRODÉ años 60

MEMBRETE antiguo COLEGIO LARRODÉ años 60

Nou COL·LEGE LARRODÉ l'any de la seua inauguració

Carrer de CRISTOFOR AGUADO. El carrer es troba com no podia ser junt a l'institut Berenguer Dalmau, únic públic de Catarroja. Cristofor Aguado i Medina (1954-1991) era llicenciat en Història de l'Art, va ser guanyador del Premi "Pelegrí Llorens i Raga" de l'Ajuntament de Catarroja l'any 1983 pel seu treball "Notes sobre la religiositat catarrogina" . Cristofor Aguado va ser un dels primers professors de valencià de l’institut després de l’aprovació de la llei d’ús del valencià en 1983, també va ser director del mateix durant uns anys. Com a director es va implicar amb les relacions del centre i la població de Catarroja, per iniciativa d’ell, l’institut porta el nom de Berenguer Dalmau, senyor de Catarroja i que va ser el que otorgà la carta pobla a Catarroja, es a dir seu el naixement com a poble. Cristofor Aguado va morir en 1991 i com a record els premis literaris de l'IES Berenguer Dalmau porten els seu nom.

IES BERENGUER DALMAU

IES BERENGUER DALMAU

IES BERENGUER DALMAU

L'ALINEAMENT SOLAR DEL DIA DE L'ASSUMPCIÓ

Tots el 15 d'agost, en la torre del Micalet de la Catedral de València, es produeix un fet insòlit i que cada vegada més conegut pels valencians, gràcies als mitjans de comunicació. Concretament per la finestra que es troba en el segon cos de la torre, junt a la porta principal (Porta del Ferros) en la plaça de la Reina. La finestra té una altura aproximada d'uns dos metres i proporciona il·liminació a una sala que reb el nom de la "pressó" o el "refugí" ja que en ella antigament es refugiaven els que eren perseguits pel dret cívil, i l'esglesia els concedia l'asil eclesiàstic. 

El fet es produeix sols cada 15 d'agost, festivitat de l'Assumpció, a la qual està dedicada la Seu per privilegi de Jaume I quan va entrar a València en 1238. L'alineament es creu que va ser un homenatge que varen fer els constructors de la torre a la Verge de l'assumpció en el seu día i és prou comú en algunes esglésies, de fet al Micalet hi ha un altre alineament del qual ja parlarem en altra ocasió, perquè actualment no és visible. El sol entra per la finestra i penetra dins de la sala de la "pressó" formant en el terra un rectangle lluminós de més de tres metres i mig de llarg. La projecció comença a les 10h09'17", es perpendicular a les 10h16'13" i acaba a les 10h23'12". 

El fet es repeteix el 28 d'abril.

Finestra del Micalet on es produeix l'alineament 

VÍDEOS SOBRE L'ALINEAMENT de l'any 2013

ELS PANELLS CERÀMICS de SANT PERE al BARRI de LES BARRAQUES

Com tots sabeu Sant Pere és el patró del Barri de LES BARRAQUES, i en el propi barri hi han dos panells ceràmics que recorden al sant. Els dos panells estan protegits pel PGOU de Catarroja com a BRL (Béns de Rellevància Local) i com a espacis etnològics d'interés local. Els dos en cas de que la casa on es troben fora enderrocada han de tornar a reposar-se en lloc visible per a els catarrogins puguem gaudir d'ells. 

El primer panell es troba al carrer de Miguel Martí Raga nº 28, (antic carrer dels bous o dels pescadors)  és el més antic i segons l'informe del PGOU data de 1900. 

Ceràmica de Sant Pere 

casa c/ Miguel Martí Raga 28

El segon panell es troba en el carrer de Sant Pere nº15, segons l'informe del PGOU data de 1920, encara que en el panell posa la data de 1984. No sabem si es que antigament hi havia un panell de Sant Pere allí d'eixe any o és l'any que es va fer la casa 

Ceràmica de Sant Pere 

Casa c/ Sant Pere, 15

En el carrer de LES PLACETES, amb la cruïlla amb el carrer del Peix, hi ha una especie d'altaret on segurament també va haver un panell segurament també de signe religiòs (seria també Sant Pere o Sant Roc per la proximitat als carrers del Port o de la Reina) no ho sabem. 

LA FÀBRICA DE LA CONSERVA

LA FÀBRICA DE LA CONSERVA

La fàbrica de la conserva és possiblement l'últim vestigi que ens queda de la Catarroja Industrial de la primera meitat del segle XX, junt a la fàbrica de les calces que estava al seu costat, just davant de l'estació de RENFE de Catarroja eren les industries més importants i que donaven feia a la gent del poble i en especial del Barri de Les Barraques. La fàbrica pertanyia a "Conservas Don QUIJOTE" i era propietat de D. Salvador Escribá, com es pot comprobar en la contraportada del programa de les festes patronals de Sant Miquel de l'any 1926. L'edifici és una nau industrial rectangular, que dona per una part al camí vell de Russafà, i per l'altra a les víes del ferrocarril. La part més important i més valuosa és la fatxada oest que dòna precissament a les vies del ferrocarril i és perfectament visible des de l'estació i des del final del carrer de Sant Pere. La fatxada és d'estil modernista, està recoberta completament per elements ceràmics. L'Ajuntament de Catarroja en el PGOU de 2011 la proposa com a Bé de Rellevància Local ( BRL ) per tant és un edifici protegit. Per desgràcia poc a poc ha anat deteriorant-se amb el temps, primer desaparegué part de la torreta de la part dreta, després la balconada que va ser afectada per l'ampliació del ferrocarril, i des de fa uns anys ha perdut part de la ceràmica de la part inferior on ha sigut atacada també pels grafiters. Les finestres i la porta estan tapiades, i corre un seriós perill de desaparició degut al seu abandó i per tant de perdúa del patrimoni local.

Anunci PROGRAMA DE FESTES de SANT MIQUEL 1926

1926

1991

2008

2014

2016

2018

2024

DETALLS DE LA FAÇANA

PART INFERIOR 

PART SUPERIOR

2014

2024

CARRERS CATARROGINS ( IV )

CATARROJA i la MEDICINA 

A Catarroja tenim alguns carrers dedicats a professionals de la medicina, alguns d'ells varen ser insignes metges de prestigi internacional com el Doctor Marañon o el premi Nobel Ramón y Cajal. També tenen carrers dedicats els il·lustres metges valencians Ramón Gómez Ferrer i Francisco Moliner. Així com els metges catarrogins Amalio Monforte, Juan Giner y Emili Ferrer, casos especials són el de Arnau de Vilanova i Juan Domingo. 

AVINGUDA RAMÓN y CAJAL, está dedicada al premi Nobel de medicina de 1906. Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) metge aragonés que va ser professor durant uns anys a la Unversitat de València, precissament en els anys de la epidèmia de còlera de 1885 que va causar tants morts en València i la seua comarca. Catarroja li dedicà una part de l'artèria principal de la població. 

Avinguda Ramón y Cajal 

Avinguda Ramón y Cajal 

AVINGUDA DEL DOCTOR MARAÑÓN, metge endocrino, científic, historiador, escritor i pensador espanyol. Gragorio Marañón va nàixer a Madrid en 1887 i va morir també a Madrid en 1960. Intelectual espanyol de gran prestigi, té el carrer dedicat en la zona del Charco des d'els anys seixanta.

AVINGUDA DEL DOCTOR GÓMEZ FERRER. Ramón Gómez Ferrer va ser un metge valencià (1862-1924) ocupà la càtedra de pediatría de la Universitat de València durant 36 anys, va estudiar sobre la poliomelitis, i va ser una persona molt compromesa amb els pobres, sobre tot amb els problemes de la infància. Té un carrer important que va des de la ronda Est fins a la parròquia de Sant Antoni.

CARRER del DOCTOR MOLINER, està dedicat al metge valencià Francisco Moliner Nicilàs (1851-1915) ocupà la càtedra de fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i també va ser Rector, i va promulgar importants campanyes sanitàries, va ser membre del Congrés dels Diputats, però va ser relevat de la càtedra per motius polítics a l'incitar a la vaga als estudiants de la Universitat, sobre tot als de medecina. També va impulsar el sanatori per a malats de tuberculosi de Porta Coeli. A Catarroja té el carrer amb el seu nom en el barri de les Barraques, que tradicionalment és el carrer de baix, al ser l'ultim carrer del barri i paral·lel al ferrocarril.

Prop de l'ambulatori tenen els seus carrers tres metges catarrogins que visqueren i exerciren la medicina a Catarroja en la segona meitat del segle XX. 

CARRER D'EMILI FERRER, va ser un metge cardiòleg i escriptor catarrogí. 

CARRER D'AMALI MONFORTE, va ser metge titular de Catarroja durant molts anys.

CARRER DE JOAN GINER, com Don Amalio, Juan Giner també va ser metge titular de la població durant molts anys i metge de capçalera de molts catarrogins de la segona meitat del segle XX

CARRER ARNAU DE VILANOVA, dedicat al metge i científic més important de la època medieval encara que no nasqué en el Regne de València tingué gran influència sobre el nostre territori ja que visqué durant alguns anys al Cap i Casal, va ser metge de reis i papes. A Catarroja té el carrer junt a l'IES Berenguer Dalmau i al Parc de Les Moreres, encara no té posat el ròtul possiblement perque encara no està construït l'edifici que dona a la Ronda Nord. 

Carrer Arnau de Vilanova

Parc de Les Moreres junt al carrer Arnau de Vilanova 

CARRER JUAN DOMINGO, per investigacions orals de veins de Les Barraques, que no estan contrastades per cap document, Juan Domingo era un metge que va viure a Catarroja en la segona meitat del segle XIX, i va lluitar contra l'èpidèmia de còlera que va patir el nostre poble en 1885. El carrer està al barri de Les Barraques i és un carrer estret en forma d'L que va des del carrer de la Reina fins al carrer del Doctor Moliner. 

JOSEP SARAGOSSÀ i VILANOVA

JOSEP SARAGOSSÀ i VILANOVA 

Josep Saragossà i Vilanova va nàixer a Alcalá de Xivert en 1627, va estudiar a la Unversitat de Valencia i en 1651 va ingresar en la Companyia de Jesús. Va residir i ensenyar en localitats de Calatayud, Barcelona i Mallorca, sempre en els col·leges dels Jesuïtes. En Mallorca on conegué a l'astrònom valencià Vicent Mut, que va influenciar i orientar en l’estudi de les matemàtiques i de l’astronomia, al clegue. En 1660 es va traslladar a Valencia, on va ensenyar teología i al mateix temps es va dedicar a la investigació i l’ensenyament de les matemàtiques i l’astronomia d'una manera altruista. En 1670 marxà a Madrid per ocupar la càtedra de matemàtiques del Colegio Imperial de San Isidro, i va ser nomenat preceptor del rei Carlos II. Josep Saragossà va morir en Madrid en 1652. 

MODEL COPERNICÀ

Josep Saragossà va ser un dels matemàtics i astronòms més influents de l’Espanya del segle XVII i el seu prestigi es deu a l’aparició d’un gran moviment de renovació científica a València. Va ser el primer astrònom europeu que descibrí el cometa de 1677. Els seus estudis sobre el cometa de 1677 varen ser publicats en el Journal des Savants i en les memòries de l’Acaemie Royal des Sciencies de París. També va publicar nombroses obres entre les quals destaquem la Geometria magnae en minimis (1674) i l’Esphera en comun celeste i terraquea. Va ser partidari de l’Heliocentrisme copernicà, en contra de la cosmologia Aristotèlica, encara que per la seua condició de religiòs va fer que fora molt caute i prudent sobre la divulgació dels seus estudis geocèntrics. També va destacar en la construcció d’aparells potics i d'ingenyiria. Va construir les seus pròpies lents per fer les seus observacions celestes.

PUBLICACIÓ BRITÀNICA sobre el cometa 1677

TELESCOPI de GALILEO

JERÓNIMO MUÑOZ

JERÓNIMO MUÑOZ

Jerónimo Muñoz, nàix a Valencia en 1520, estudià arts a la Universitat València en el període 1530-1540. Viatjà per Europa per completar els seus estudis. Va ser professor d’hebreu en la Universitat d’Ancona, per la qual cosa és pensa que podria ser jueu convers o provinent de família jueva. Retornà a València abans de 1556, on ensenyà privadament matemàtiques i fins a l’any 1563 que fou nomenat catedràtic d’hebreu, en 1565 va unir a esta càtedra la de matemàtiques. En València tingué una intensa activitat docent i científica, publicant algunes obres sobre matemàtiques i astronomia. En 1578 acceptà l’oferta de la Universitat de Salamanca, atret pel prestigi de la Universitat i per la millora econòmica. En Salamanca va ensenyar matemàtiques i astronomia. Jeronimo Múñoz va morir en Salamanca en 1591, deixant important discípuls tant a València, com a Salamanca. Muñóz va introduir les teories de CòpernIc a Espanya, però tot i que elogiava els càlculs de l'astrònom polonès, a les seues classes presentava la heliocèntrica copernicana per a tot seguit refutar-la amb arguments principalment astronòmics.

Libro del nuevo Cometa 

L’obra més important de Jerónimo Muñóz és El Libro del Nuevo Cometa, sobre l’estudi de l’aparició d’una supernova en la canstel·lació de Casiopea. Era una nova estrela d’una gran brillantor, pastors d’Ontinyent avisaren a l’astrònom de la novetat també parlà amb calciners i pastors de Torrent i corroboraren que aparegué el 11 o 12 de novembre de 1572. El rei Felip II li va encomanar l’estudi sobre la nova estrela, les medicions que va fer corroboraren que era d’un objecte de més enllà de la Lluna, el que atentava contra la teoria Aristotèlica de que el cosmos era incorruptible i inalterable. Jerònimo Muñoz anomenà a l’estrela cometa, encara que era molt diferent per la seua magnitud als cometes, tenia una magnitud mes gran que Júpiter i poc a poc va anar apagant-se fins a 1574. Les dades de Jerónimo Muñoz varen ser estudiades i utilitzades pel mateix Ticho Brahe que va ser un dels primers que va observar la supernova i la va estudiar. Actualment la supernova se li nomena com SN 1572 i les seues restes han sigut estudiades pels científics del Monte Palomar i l’Institut Max Plank i està entre 8000 i 9000 anys-llum de la Terra. 

Tycho Brahe observant la NOVA 1572

En record a Jerónimo Muñoz la ciutat de València li ha dedicat un carrer en el barri de Patrix i la Universitat de València ha anomenat l’edifici d’investigació del Campus de Burjassot amb el seu nom.

EDIFICI JERONI MUNYÒS CAMPUS DE BURJASSOT

OBSERVATORIS ASTRONÒMICS en l'Edifici JERONI MUNYÒS en Burjassot

IGNACIO TARAZONA BLANCH

IGNACIO TARAZONA BLANCH

FUNDADOR DE L’OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Ignacio Tarazona Blanch va nàixer a Sedaví en 1859, era germà del també professor i astrònom Antonio Tarazona, va estudiar a la Universitat de València on es va titular com a doctor en Ciències Exàctes, va exercir com a professor i en 1893 va ser nombrat encarregat de l’Estació Metereològica. En 1898 obtingué la càtedra de Cosmografía i Física del Globo de la Universitat de Barcelonaampliant més tard les assignatures de Astronomia Esfèrica i Geodèsia. Promogué la fundació de l’Observatori Astronòic de la Universitat de Barcelona. En 1906 es traslladà a València per ocupar la càtedra de Cosmografia i Física del Globo. En València va continuar els seus estudis i investigacions. 

IGNACIO TARAZONA BLANCH

En València va gestionar la creació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de Valencia en 1909, va aconseguir del Ministeri d’Instrucció Publica la subvenció per l’adquisició d’un telescopi de refracció, equatorial de la casa prestigiosa casa Grubb. L’Observatori estava en l’edifici de la Universitat en el carrer de la Nau, allí Ignacio Tarazona amb l’ajuda del seu discípul Vicent Marí va realitzar nombrosos treballs sobre eclipsis, servicis d’horaris, fotògrafíes diàries del Sol i diversos fenòmens astronòmics. Mantigué relació amb diversos astrònoms tant espanyols com estrangers. Entre estos últims amb Guillaume Bigourdau de l’Observatori Astronòmic de Paris, que va presentar els treballs del professor Tarazona en l’Acadèmia de Ciènces de Paris, concretament els treballs sobre l’eclipsis total i anul·lar de Sol de 16-17 d’abril de 1912 i de l’eclipsi parcial de Sol de 20-21 d’agost de 1914. Ignacio Tarazona va morir en 1924. Actualment el seu despatx i el telescopi Grubb formen part del museu que té la Univirsitat de València en la seu del Rectorat en l’Avinguda Blasco Ibàñez. 

TELESCOPI GRUBB 

EDIFIC DEL RECTORAT DE LA UV

Publicació de la UV amb la portada del Telescopi Grubb