Blog de Juan José Villanueva. Ací parlarem de coses de ciència, de bàsquet i del meu poble Catarroja.
jueves, 30 de julio de 2026
LA SIEMBRA DEL ARROZ CAMPAÑA 2026 MAS CARA
martes, 28 de julio de 2026
LES BARRAQUES DEL PORT CUMPLIXEN 50 ANYS
La portada del programa de les Festes Patronals de 1976, estava dedicat a Les Barraques que es troben al l'Escola de Capatassos Agrícoles en la carretera del Port de Catarrojas, les Barraques van ser inaugurades l'11 de març d'eixe mateix any. Per la qual cosa este any 2026 s'ha complit 50 anys de la seua inauguració, d'aquell programa de Festes hem pogut traure la portada, les fotos de la inauguració i de la primera fangà i la introducció a la portada que va ser el cronista Pelegrí Llorens. Durant molts anys allí es va fer el Concurs d'all i pebre de les festes i a l'interior de l'Escola Capatassos es feia el dinar commemoratiu. A l'interior de Les Barraques es feien les delibaracions i es reunia el jurat, i les premis es donaven a la porta de Les Barraques, al anar degradant-se les naus industrial aadjuntes a les barraques, el concurs va passar al Port de Catarroja, on es monta una carpa de grans dimensions i les deliberacions es fan a la seu de la Comunitat de Peixcadors.
![]() |
| Portada Programa de Festes 1976 dedicat a Les Barraques |
![]() |
| Article del Cronista Pelegrí Llorens sobre les Barraques |
![]() |
| Portada programa de Festes a Sant Pere any 1984, partida de truc a la porta de la Barraca |
![]() |
| eL forn i el pou |
![]() |
| La barraca |
![]() |
| ceràmica del dia de la inauguració |
![]() |
| Museu Etnogràfic |
lunes, 27 de julio de 2026
LES GRANOTES DE L'OCEANOGRÀFIC
A l'entrada de l'Ocenogràfic de Valencia, junt a l'Albufera de l'Oceanogràfic, on es troben els corbs marins, i demés fauna d'aus aotòtones. Allí podem vore tres granotesde grans dimensions, i que emeten el seu so característic, són granotes artificials, de fibra de vidre i que fa poc han sigut restarurades i on els xiquets juguen i pugen damunt d'elles, també els visitants els fan les fotos de rigor. Malauradament, la granota és una espècie en vies d'extinció a les nostres terres, ja no s'en veuen per l'Albufera i per les séquies i tampoc s'escolta el seu so característic i inconfusible pels nostres camps i llacunes. La granota és un amfibi i necessita agües netes i sense contaminar, i actualment té molts depredadors en forma de gracetes, esplugabous, gavines que fan que pràcticament la granota haja desaparegut dels seus habitats.
domingo, 26 de julio de 2026
PAU JULIOL: FÍSICA-QUÍMICA-CIÈNCIES GENERALS
QUÍMICA
La prova tenia 5 exercicis, el primer era un problema d'estequiometría i termoquímica i no tenia optativitat. L'exercici 2 tenia dos opcions, la 2A era un problema REDOX i l'ópció B un problema d'àcid-base. L'exercici 3, corresponia als temes d'àtom i enllaç i tenia 3 qüestions les dos primeres obligatòries i la tercera amb opció A de solubilitat de les molècules i l'opció B sobre la teoria atòmica i els nombres quàtics. L'exercici 4 era sobre el tema de l'equilibri, amb la primera qüestió obligatòria i la segona sobre el principi de Lechatelier i la segon qüestions de temoquímica. L'últim exercici 5 el primer apartat era sobre cinètica, i els altres dos sobre química orgànica. A destacar que la prova com ja va ocorrer el curs passat tenia un annex que incloia la Taula Periòdica dels elements, i les constants de conversió, la constant dels gasos R, el número d'Avogadro NA , la constant de Plank h. I les fòmules
CIÈNCIES GENERALS
La prova consta de quatre blocs que puntuen a 2,5 puts cadasquan, el primer bloc correspon al tema les forces que ens uneixen, el segon al tema l'univers de la matèria i energia, el tercer bloc al sistema Terra i el quart a la biologia del segle XXI. Tots els blocs tenen diferents optativitats,
sábado, 25 de julio de 2026
TERRITORIOS AFRICANOS
Llibre de GEOGRAFIA d ESPAÑA, de 1r de batxillerat (actualment seria l'equivalent a 5t de primària) que es va donar a l'Institut de Catarroja, en el curs 1969-70, el curs en què que va obrir el centre. L'última "lección" estava dedicada als territoris espanyols a Àfrica, a part de les Ceuta i Melilla i "las plazas menores: Peñon de Vélez de la Gomera, Peñon de Alhucemas y las islas Chafarinas" que encara són de soberania espanyola. El llibre incloia les quatre províncies africanes que eren les següents: Ifni que va ser entregat al Marroc en juny de 1969, el Sahara que en aquella època encara era de soberania espanyola, ja que va ser entregat al Marroc l'any 1975 i les dos províncies de l'Africa Equatorial, Rio Muni i Fernando Poo que en 1968 van aconseguir la independència d'España baix el nom de República de Guinea Equatorial, per tant en octubre de 1969 ja no eren de soberania espanyola, pero encara estaven incloses en el llibre,
Llibre de GEOGRAFIA DE ESPAÑA.
1º de Bachillerato. Autor José María Sanz Garcia (catedrático)
Ediciones ANAYA S.A. 1968
POLIESPORTIU DE CATARROJA 1971
Hem pogut trobar al progama de les festes patronals de 1971, un article dedicat a l'esport de Catarroja, titolat "Catarroja por el deporte" fa ara 55 anys, el Poliesportiu Municipal anava a ser inaugurat en la seua primera fase. En ell es pot llegir com la Junta Local d'Esports convidava a la població a sumar-se a l'esport. És curiòs com per aquell temps, Catarroja comptava amb un esport hui desaparegut a la població, com és el piragüisme, que es pràcticava a la desembocadura del barranc en la Pipa, també com la seu i les oficines de la Junta Local d'Esports estava en la Terrassa Alhambra, en el Camí Real, on hi havia una pista de tenis, i on començaren a jugar els històric Faustino Cubillos, Toni Vázquez i Pilar Martí.
Al Poliesportiu Municipal, encara no hi havia la piscina olímpica (que datava de 1973) ni el restaurant, que es va construir en la segona fase. En les fotos d'aquell temps es pot vore els vestuaris i la vivenda del conserje, el frontó que encara està en l'actualitat, la pista poliesportiva per pràcticar el bàsquet (a Catarroja el bàsquet començà en 1974) i el handbol, i que fou eliminada en els anys 90, per construir més pistes de tenis, també es pot vore el camp de futbol on hui es troben les pistes de tenis, i junt a ell les línies d'una pista d'atletisme. En la tercera fase es va construir el nou camp de futbol, on està en l'actualitat, quan l'Ajuntament va comprar els horts de tarongers que estaven al costat. També en aquella època estava a ple rendiment el vell camp de futbol, situat en el centre del poble, on està ara la plaça Major, i on jugaven els dos clubs locals de futbol, el Catarroja CF i l'Sporting de Catarroja.
viernes, 24 de julio de 2026
MUSEU DEL CORPUS DE VALENCIA
El Museu del Corpus de Valencia es troba en el carrer de Roteros número 8, en ple barri del Carmen, i inclou la casa de les Roques, que data del segle XV, on les Roques són guadades tot l'any. En el Museu podem vore, tots els elements que apareixen en la Festa del Corpus de la ciutat de Valencia, especialment la cavalcada del convit del matí i la processó de la vesprada. Les Roques són carros triomfals amb figures al·legòriques de caràcter sacre i profà on es representaven els misteris del Corpus Christi de Valencia. Actualment es troben al Museu en la part de la casa de les Roques, encara que no es poden visitar, les roques són 11: la diablera, la Fe, Sant Miquel, Sant Vicent Ferrer, la Puríssima, la Santíssima Trinitat, Valencia, la Fama, el Patriarca, Mare de Déu dels Desamparatsi Sant Calze. Actualment estan en procés de restauració i este anys sols han desfilat les tres més noves, el Patriarca, Mare de Déu i el Sant Calze. En els museu es troben també els cabuts i els gegant, les banderoles i el bestiari (la cuca fera deSanta Margarida, Sant Jordi i el drac, o la tarasca de santa Marta) en el primer pis estan els vestits de les dances del Corpus la més coneguda de tots és la Moma i els momos, la magrana, els cavallets, els arquets, els turcs, els llauradors, els pastorets i les vetes. I la cavalda del convit on el capellà de les Roques convida a les autoritats i al poble a participar en la festa, la cavalcada acaba amb la popular banyà de la degolla. I ja la processó que té la presència dels personatges biblics de l'antic i el nou testament molt coneguts són l'agüelo colomet (Noé) Josué (que para el sól) els evangelistes la mula, el bou i l'àngel bobo i els cirialots que són els components popular de la festa. I encara que no es troba al Museu la Custodia la més gran del món. En el museu es poden vore audiovisuals de tots els actes.
![]() |
| Les Roques |
![]() |
| Els cavallets |
![]() |
| Els cirialots |
![]() |
| Els cabuts |
![]() |
| La Moma i els momos |
![]() |
| El capellà de les Roques (interpretat per Donís Matín) |
![]() |
| La Moma |
![]() |
| La Custodia |
![]() |
| El bestiri "la cuca fera" el drac de Sant Jordi i la Tarasca |
![]() |
| Els gegants |
![]() |
| Els gegants |
![]() |
| L'aguila |



.jpg)
.jpg)


































.jpg)













