Don Ignacio Docavo Alberti, Llicenciat en Ciències Naturals, Doctor en Biologia, i catedràtic d'Entomologia (que és la part de la zoologia que estudia els insectes), del Departament de Zoologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, director del Jardí Zoològic de València (Vivers Municipals) era nebot del poeta Rafael Alberti.
Des que en 1965 es construïren les primeres instal·lacions amb 43 anys de caràcter provisional del Jardí Zoològic de Vivers amb 6.000 metres quadrats, el professor Ignacio Docavo, en aquells dies director d'este zoològic, va lluitar moltíssim relacionant-se amb personalitats de l'àmbit polític-autonòmic i municipal en pro de la consecució d'un nou zoològic que bé ho teníem merescut els valencians, i pel bé dels animals residents en el zoo que vivien en unes instal·lacions dramàticament limitades. El professor Docavo sempre va asseverar que havia sigut «frare d'orde mendicant» amb constància per a la consecució d'un nou zoològic.
El ximpanzé Tarzán va ser el primer animal que va inaugurar el zoo de Vivers. El professor Docavo sempre ho va recordar amb molt de carinyo. No va arribar a inaugurar el Bioparc; va morir abans. El ximpanzé era misogin (fugia del tracte amb el sexe oposat). Per este motiu no va tindre descendència. Docavo també li tenia molt de carinyo al rinoceront Ròmul. Este en entrar en el Bbioparc, ha trencat l'hàbit de donar voltes en cercle que va contraure en el zoo de Vivers. I fa uns anys va ser traslladat a Sevilla.
Fa molts anys va eixir una directiva europea que obligava a reformar alguns zoològics o, en defecte, tancar-los. El professor Docavo va lluitar tenaçment perquè s'iniciara la reforma del zoo de Vivers. La reforma va quedar bé però no va ser suficient pels límits d'espai per als animals.
En 2005 l'alcaldessa de València Rita Barberá, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de València Alfonso Grau, i el llavors director del zoo de Vivers Ignacio Docavo, van col·locar la primera pedra del Bioparc. Ignacio Docavo va agrair a les autoritats la col·locació de la primera pedra al parc de Capçalera del Túria, però també va asseverar amb eufemisme crític, que li haguera agradat que el Bioparc s'haguera fet molt abans. A l'acte van assistir professors i catedràtics de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, l'autor del present article, i nombrós públic. Docavo també va comentar en reiterades ocasions que el Bioparc havia tingut ubicació en vint llocs, però mai cap va ser l'idoni.
Una visita que va fer l'eminent Poeta Rafael Alberti oncle del professor Docavo al zoo de Vivers, va proporcionar un que suport seria definitiu per a la construcció del nou zoo. L'alcaldessa Rita Barberá va asseverar que el professor Docavo tindria en el Bioparc una placa dedicada a la persona que durant 43 anys ha lluitat tenaçment en pro de la consecució d'un nou zoològic per als valencians. El nou zoo es denominaria, Bioparc Professor Ignacio Docavo.
En 2007, va tindre lloc el trasllat dels animals del Jardí Zoològic de València de Vivers al Bioparc. Ara els animals gaudixen de més espai, fins i tot per a poder reproduir-se.
El dia de la inauguració del Bioparc, el 27 de febrer de 2008, el llavors president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l'alcaldessa de València Rita Barberá, van acompanyar al professor Docavo, i a directius del Bioparc amb nombrós públic a descobrir la placa que porta el nom del professor. Placa que actualment es troba prou amagada del públic, pero que escara es conserva.
