TERRITORIOS AFRICANOS

Llibre de GEOGRAFIA d ESPAÑA, de 1r de batxillerat (actualment seria l'equivalent a 5t de primària) que es va donar a l'Institut de Catarroja, en el curs 1969-70, el curs en què que va obrir el centre. L'última "lección" estava dedicada als territoris espanyols a Àfrica, a part de les Ceuta i Melilla i "las plazas menores: Peñon de Vélez de la Gomera, Peñon de Alhucemas y las islas Chafarinas" que encara són de soberania espanyola.  El llibre incloia les quatre províncies africanes que eren les següents: Ifni que va ser entregat al Marroc en juny de 1969, el Sahara que en aquella època encara era de soberania espanyola, ja que va ser entregat al Marroc l'any 1975 i les dos províncies de l'Africa Equatorial, Rio Muni i Fernando Poo que en 1968 van aconseguir la independència d'España baix el nom de República de Guinea Equatorial, per tant en octubre de 1969 ja no eren de soberania espanyola, pero encara estaven incloses en el llibre, 

Llibre de GEOGRAFIA DE ESPAÑA. 
1º de Bachillerato. Autor José María Sanz Garcia (catedrático) 
Ediciones ANAYA S.A. 1968

POLIESPORTIU DE CATARROJA 1971

 Hem pogut trobar al progama de les festes patronals de 1971, un article dedicat a l'esport de Catarroja, titolat "Catarroja por el deporte" fa ara 55 anys, el Poliesportiu Municipal anava a ser inaugurat en la seua primera fase. En ell es pot llegir com la Junta Local d'Esports convidava a la població a sumar-se a l'esport. És curiòs com per aquell temps, Catarroja comptava amb un esport hui desaparegut a la població, com és el piragüisme, que es pràcticava a la desembocadura del barranc en la Pipa, també com la seu i les oficines de la Junta Local d'Esports estava en la Terrassa Alhambra, en el Camí Real, on hi havia una pista de tenis, i on començaren a jugar els històric Faustino Cubillos, Toni Vázquez i Pilar Martí. 

Al Poliesportiu Municipal, encara no hi havia la piscina olímpica (que datava de 1973) ni el restaurant, que es va construir en la segona fase. En les fotos d'aquell temps es pot vore els vestuaris i la vivenda del conserje, el frontó que encara està en l'actualitat, la pista poliesportiva per pràcticar el bàsquet (a Catarroja el bàsquet començà en 1974) i el handbol, i que fou eliminada en els anys 90, per construir més pistes de tenis, també es pot vore el camp de futbol on hui es troben les pistes de tenis,  i junt a ell les línies d'una pista d'atletisme. En la tercera fase es va construir el nou camp de futbol, on està en l'actualitat, quan l'Ajuntament va comprar els horts de tarongers que estaven al costat. També en aquella època estava a ple rendiment el vell camp de futbol, situat en el centre del poble, on està ara la plaça Major, i on jugaven els dos clubs locals de futbol, el Catarroja CF i l'Sporting de Catarroja. 

MUSEU DEL CORPUS DE VALENCIA

El Museu del Corpus de Valencia es troba en el carrer de Roteros número 8, en ple barri del Carmen, i inclou la casa de les Roques, que data del segle XV, on les Roques són guadades tot l'any. En el Museu podem vore, tots els elements que apareixen en la Festa del Corpus de la ciutat de Valencia, especialment la cavalcada del convit del matí i la processó de la vesprada. Les Roques són carros triomfals amb figures al·legòriques de caràcter sacre i profà on es representaven els misteris del Corpus Christi de Valencia. Actualment es troben al Museu en la part de la casa de les Roques, encara que no es poden visitar, les roques són 11: la diablera, la Fe, Sant Miquel, Sant Vicent Ferrer, la Puríssima, la Santíssima Trinitat, Valencia, la Fama, el Patriarca, Mare de Déu dels Desamparatsi Sant Calze. Actualment estan en procés de restauració i este anys sols han desfilat les tres més noves, el Patriarca, Mare de Déu i el Sant Calze. En els museu es troben també els cabuts i els gegant, les banderoles i el bestiari (la cuca fera deSanta Margarida, Sant Jordi i el drac, o la tarasca de santa Marta) en el primer pis estan els vestits de les dances del Corpus la més coneguda de tots és la Moma i els momos, la magrana, els cavallets, els arquets, els turcs, els llauradors, els pastorets i les vetes. I la cavalda del convit on el capellà de les Roques convida a les autoritats i al poble a participar en la festa, la cavalcada acaba amb la popular banyà de la degolla. I ja la processó que té la presència dels personatges biblics de l'antic i el nou testament molt coneguts són l'agüelo colomet (Noé) Josué (que para el sól) els evangelistes la mula, el bou i l'àngel bobo i els cirialots que són els components popular de la festa. I encara que no es troba al Museu la Custodia la més gran del món. En el museu es poden vore audiovisuals de tots els actes. 

Les Roques

Els cavallets

Els cirialots

Els cabuts

La Moma i els momos

El capellà de les Roques (interpretat per Donís Matín)

La Moma

La Custodia

El bestiri "la cuca fera" el drac de Sant Jordi i la Tarasca

Els gegants

Els gegants

L'aguila

LES GASELES MOHRR DEL BIOPARC

El passat 7 de maig va nàixer al BIOPARC de Valencia, una cria de gasela Mohrr (Nanger Dama) esta espècie de gacela és la més gran, i habitava en les zones desèrtiques i semidesèrtiques del desert del Sahara. Actualment es una espècie extinta en llibertat i està en perill extrem d'extinció. De fet s'haguera extingit totalment, sinó haguera sigut pel biòlec espanyol José Antonio Valverde, quan en 1971 va arreplegar els últims 11 exemplars en el Sahara espanyol i els va traslladar a Almeria on es va construir el "Parque de Rescate de Fauna Sahariana", que hui en dia es denomina Finca Experimental  "La Hoya" i depen del CSIC, gràcies a esta iniciativa la gasela Mohrr es va salvar de la seua extinció total. Al BIOPARC tenim tres exemplars de gacela Mohrr, dos femelles i un mascle reproductor, més la cria recent nascuda. Ja són 23 les cries nascudes a Bioparc des de que en 2014 arribaren les primeres gaseles Morhrr, per la qual cosa el parc valencià és molt important en el programa de conservació d'esta espècie tan amenenaçada. Actualment s'està intentant reingroduir-la a parcs naturals del Marroc, Tunisia i el Senegal. Al Bioparc les podem vore en el recinte de la sabana seca. 

100 ANYS DEL MERCAT DE CATARROJA

 

Encara que la placa de està a l'entrada del Mercat de Catarroja, diu que fon inaugurat en 1929, altres dades indiquen que fou inaugurat en 1927, per tant l'ant pròxim cumplirà 100 anys, per a recordarar-ho s'ha realitzat una maqueta que es troba en l'interior del mercat i es pot visitar. Recorda el mercat de fa 100 anys i l'actual. 

Placa de la remodelació del Mercat de Catarroja en 1993

Maqueta del Mercat Municipal de Catarroja 

SUPORT PER LA SELECCIÓ EN EL MUNDIAL DE FUTBOL

Ajuntament de Catarroja

Banderes d'Espanya en suport a la selecció espanyola de futbol