JOSEP SARAGOSSÀ i VILANOVA

JOSEP SARAGOSSÀ i VILANOVA 

Josep Saragossà i Vilanova va nàixer a Alcalá de Xivert en 1627, va estudiar a la Unversitat de Valencia i en 1651 va ingresar en la Companyia de Jesús. Va residir i ensenyar en localitats de Calatayud, Barcelona i Mallorca, sempre en els col·leges dels Jesuïtes. En Mallorca on conegué a l'astrònom valencià Vicent Mut, que va influenciar i orientar en l’estudi de les matemàtiques i de l’astronomia, al clegue. En 1660 es va traslladar a Valencia, on va ensenyar teología i al mateix temps es va dedicar a la investigació i l’ensenyament de les matemàtiques i l’astronomia d'una manera altruista. En 1670 marxà a Madrid per ocupar la càtedra de matemàtiques del Colegio Imperial de San Isidro, i va ser nomenat preceptor del rei Carlos II. Josep Saragossà va morir en Madrid en 1652. 

MODEL COPERNICÀ

Josep Saragossà va ser un dels matemàtics i astronòms més influents de l’Espanya del segle XVII i el seu prestigi es deu a l’aparició d’un gran moviment de renovació científica a València. Va ser el primer astrònom europeu que descibrí el cometa de 1677. Els seus estudis sobre el cometa de 1677 varen ser publicats en el Journal des Savants i en les memòries de l’Acaemie Royal des Sciencies de París. També va publicar nombroses obres entre les quals destaquem la Geometria magnae en minimis (1674) i l’Esphera en comun celeste i terraquea. Va ser partidari de l’Heliocentrisme copernicà, en contra de la cosmologia Aristotèlica, encara que per la seua condició de religiòs va fer que fora molt caute i prudent sobre la divulgació dels seus estudis geocèntrics. També va destacar en la construcció d’aparells potics i d'ingenyiria. Va construir les seus pròpies lents per fer les seus observacions celestes.

PUBLICACIÓ BRITÀNICA sobre el cometa 1677

TELESCOPI de GALILEO