Science and Basket: CD BERENGUER DALMAU CADET 2010-2011

Dedicat a tots els que heu format part del CD BERENGUER DALMAU-CADET 2010-2011

Hui 30 de juny de 2011, s’acaba oficialment la temporada federativa del bàsquet valencià. Ha passat quasi un any des d’aquella vesprada calurosa del mes juliol, on férem les presentacions i donàrem a conèixer les intencions i els projectes de la nova temporada, ho recordeu? Allí va començar esta aventura que ha durat un pràcticament un any, dies abans el nostre president JM em va preguntar si podria entrenar a l’equip cadet, no me podia negar a l’oferiment, despres de dos temporades de tensió extrema (amb el jovens i el junior en preferent) eixa vesprada vinguereu casi tots fins i tot els “nous” Robert i Vicent. Parlarem del que havia de ser la temporada que l’important era fer pinya, estar compromesos amb l’equip i passar-ho bé i si era possible quedar en la classificació el millor possible, millorar eixe lloc 11é que haviem tingut la temporada passada.

I vingué la pretemporada, aparegueren Carlos i Miguel, amb més gent que tinguerem que lamentablement descatar i la plantilla quedà amb 15 jugadors (Miquel i Jose Maria abandonaren promte). Jaume i Guille com eren els més antics en l’equip i el club anaven a ser els nostres capitans. Vingué la pretemporada a correr pel Parc de Paluzié com mana la tradició després el treball al pavelló, primer tècnica individual i després a formar l’equip. Al final de setembre primer partit amistòs contra Massanassa guanyem de poquet però comença a vore el que anava a ser l’equip, guanyem la copa i se ferem la famosa primera foto com equip. Ve el segon partit de pretemporada contra els juvenils de l’Albal, es juguem el prestigi i guanyem amb molt de patiment (30-32)

El 23 d’octubre comença lliga, el primer partit és contra el San José perdem de dos, amb les absències de Jaume, Guille i Carles. Després vingueren 10 victòries seguides amb partits, acabant la primera volta com a líders, tinguerem partits molt bons Col Alemán, Picken Claret, Don Bosco, Quart...Manu canvia el Bàsquet pel Taekondo i vingué Omar. Començarem la segona volta amb derrota en San José, i ja sabem tots el que passà en eixe partit, però continuàvem sent líders. Jornades després partit decisiu contra el Col. Alemán jugarem malament, Robert es lesionà dies abans dels partit, derrota clara per 14 punts per continuem sent líders. A partir d’ací ja no perdem més partits en la lliga, encara que el nostre joc ja no va ser el mateix. La nostra sort canvia un 20 de març quan després de guanyar un partit èpic per ser el dia que era, en la pròrroga i en un camp difícil com el Don Bosco, s’enteràrem que al Col Alemán li han acceptat el recurs per tant tenia totes les paperetes per a quedar campions com així al final va ser. Subcampions estava molt bé, però ho havíem tingut tan a prop. Decidirem jugar el Trofeu Federació, però la cosa ja no va ser igual les lesions, la falta de mentalitat per a jugar una competició tan curta i exigent va fer que caiguérem estrepitosament contra el Picken Claret en els dos partits i la temporada acabara així.

L’important és que els ciments estan posat, teniu molt de futur, i si seguiu progresant i treballant i segur que un dia alçareu un nou títol pel Berenguer. Ànim perquè el futur és vostre. Ara anem un per un craks:

Amb el nº4 Miguel, vingueres de EEPP al principi de temporda recorde que me digueres “jo se jugar açò del bàsquet” i clar que saps jugar també recorde com Víctor també me digué “D’on heu tret al 4 és un autèntic crack” després del partit contra el San José, i té tota la raó, bon tiret i immillorable en els TLL, un sols defecte “Perquè no defensem en zona” jaja, espere que te millores pronte de la lesió i que continues igual de caràcter i que millores en el teu joc.

Amb el nº5 Carles, després d’una temporada quasi en blanc tornaves a açò del bàsquet, poc a poc has anat millorant al llarg de la temporada, peça fonamental del nostre joc interior, bon caràcter ni una mala paraula, ni una queixa hauràs de ser peça fonamental per a l’equip de l’any que ve i reforçar al juniors quan calga. Llàstima de la lesió final que et va obligar a finalitzar la temporada abans.

Amb el nº6, Vicent vingueres de l’Albal has complit de sobra, bon penetrador y tirador, sobre tot de tres, llàstima de l’esquinç que trunca l’execel·lent forma que portaves, segur que en junior seràs jugador important per l’equip, i has de millorar la teua autoestima, perquè ho vals.

Amb el nº7, Carlos vingué al setembre també recorde que me digueres “yo quiero jugar aquí” i clar que jugares, tipo dur però molt amic dels seus amics. Bon pivot a pesar de la falta de estatura però que ho suplix amb bona tècnica i sobre tot actitud. I en junior “seguro que no os van a dar tantas palizas” com dius, hi ha equip i voluntat.

Amb el nº9. Llebre has notat prou el canvi d’infantil a cadet però també has complit has jugat bons partits i has vingut a entrenar assiduament, segur que la temporada que ve serà diferent al ser cadet de segon any.

Amb el nº10 Kike. Ha sido un año muy difícil para ti, primero adaptarse a la nueva categoria, y luego dos lesiones graves seguidas que hicieron que ya no volvieras a jugar en lo que quedaba de temporada. El año que viene seguro que será mucho mejor y progresarás en todos los aspecto. Ánimos

Amb el nº11 Jonatan, cuando empezó la temporada me dijiste yo quiero jugar en el Berenguer, y has jugado en el Berenguer, has progresado mucho pero aun tienes que mejorar mucho, y no me vuelvas a decir “¿Estoy convocado para el partido del sábado? Jaja.

Amb el nº12 Maiky, ese Maiky com no buen defensor, y luchador incansable, especialista en la one-three-one, buena progresión, amigo de todos también, y exigente con la gente del equipo, es de los importantes del grupo porque hace piña y además es de ciencias (y como sabeis los de ciencias somos superiores) verdad Maiky?

Amb el nº13 Robert, vingueres també a jugar amb els de la teua edat, jugador molt efectiu i que ho fa fàcil, impressionants els seus tirs lliures a taula i bon defensor i rebotejador, també ha crescut físicament, lamentar la lesió també amb el turmell a meitat de temporada quan més falta ens feies a léquip, esperem que la temporada próxima tornes totalment recuperat tant física, com anímicament perquè seràs dels impotants en el cadet també reforçaràs a l’equip junior.

Amb el nº14 Yeray, despues de una temporada casi sin jugar volvias y además en la categoria cadete, también has mejorado mucho en tu juego, sobre todo en defensa, aunque tienes que mejorar en el tiro y en el bote del balón, la próxima temporada seguro que serás elemento importante en el nuevo cadete del Berenguer.

Amb el nº15 Omar, arribares més tard, has sigut exemple de treball i companyerisme, també has millorat molt tècnicament, la pròxima temporada també seràs cadet de segon any

Amb el nº16 Jaume, el gran capità de l’equip, de fort caràcter és sempre exigent amb els companys, ànima de l’equip i encara que en alguns moments perda els papers, confident i home de confiança de l’entrenador, t’has comportat, llàstima que no poguerem alçar el trofeu de campió, ara tot arribarà, com ja he dit abans més tard o més prompte aconseguirem un trofeu.

Amb el nº18 Guille, com era d’esperar ha sigut el líder de l’equip, quan la cosa estava malament “balons a Guille” domina tots els aspectes del joc tir, dribling, rebot, passe ara la seua especialitat tallar balons. Ha sigut el més regular, encara que les baixes de Kike i Vicent al llarg de la temporada ha fet que jugara molts minuts i en alguns partits haja acabat exhaust. L’any que ve en junior serà la peça clau de l’equip i a més segur de debutarà en el senior.

Record també pels jugadors que començaren la temporada i no seguiren per diversos moltius, a José Maria, a Miquel i a Manu (que buen base se nos fue XD) a vore si algú de vosaltres es decideix a retornar la pròxima temporada. I també a Dani Serfaty que ha col·laborat amb nosaltres en els entrenaments, i que sinó passa res la temporada pròxima serà jugador del Berenguer.

També el reconeixement a tots els pares i les mares, a la nostra fan nº1 “la abuela de Llebre”, als “abuelos”, germans i nóvies que heu vingut als partits, menció especial per a nostra afició femenina que ens ha recolzat i animat durant tota la temporada fins i tot en els desplaçaments més llargs i arriscats, Picken Claret, Montesion, Paterna i en tots els partits que hem jugat al pavelló, sens dubte la millor afició del grup.

Al “Plata” futur entrenador per a la temporada 2011-12, ha estat allí sempre, i a vore si la temporada pròxima aconseguix el que ens ha faltat enguany. Espere que el respecteu com m’ho respectat a mi, i que aprengueu moltes coses d’ell, l’equip ja està confeccionat quasi falta pujar un escalonet més.

Agrair també a la directiva del club, al President José Manuel i al vicepresident Toni “Chiqui” que han estat recolzant-nos en alguns partits, també han fet de taula i han portat el temps, i a Jaume Hervàs que un any més han fet que Catarroja tinguera bàsquet i com no agrair a l’empresa Baixens per eixos magnífics equipatges que tan hem lluit pels camps de la Comunitat Valenciana.

Bé xics, ha arribat el comiat gràcies per esta magnífica temporada on hem gaudit de bàsquet en estat pur: hem guanyat, hem perdut, hem patit, hem tingut mals moments, hem tingut decepcions, però també hem tingut alegries, hem tingut victòries, hem quedat SUBCAMPIONS de LLIGA, hem tingut bon moments però el més important s’ho hem passat bé, com era l’objectiu principal de la temporada, i hem guanyat l’amistat d’un grup vertaderament inoblidable.