lunes, 10 de noviembre de 2025

LES TORRES DELS SERRANS

 Situades davant del pont del matex nom, les torres són un dels monuments més representatius de la ciutat de Valencia i recorden el caràcter murallat de la ciutat en l'època medieval cristiana. Van ser construïdes pel mestre Pere Balaguer entre 1392 i 1398 i constituïen la porta d'accés nord de la ciutat, per aquells que s'acostaven a la ciutat per la ruta principal que connectava la ciutat de Valencia amb Aragó i Catalunya. La part davantera dona al llit del Túria i enfronta al carrer de Sagunt i l'església de Santa Mónica, la part de darrere dona a la plaça dels Furs i al carrer de Serrans. En l'actualitat és des d'on les falleres majors de Valencia en l'acte de la Crida, reben les claus de la ciutat de mans de l'alcaldessa i conviden a tot el món a les festes falleres. Les torres és un monument molt visitat, sobre tot pels turistes i els escolars. 




Torres dels Serrans

Part de darrere des de la plaça dels Furs






Vista del pont dels Serrans i Santa Mónica

Vista des de dalt de les Torres carrer dels Serrans. 




domingo, 9 de noviembre de 2025

128 ANYS DE LA BARRANCÀ DE LA MAGRA

El 10 de novembre de 1897, hui fa 128 anys de l'anomenada barrancà de la Magra, hem consultat la web de l'Ajuntament de Catarroja, concretament el "Plan de Actualización Municipal ante el riesgo de Inundación de Catarroja" que és un estudi tècnic que data de 2016 i on hi ha una apartat de inundacions històriques, concretament en la pàgina 54 relata la noticia publicada en el diari "El Pueblo" sobre esta inundació del 10 de novembre de 1897, i que va causar dos víctimes mortals i grans pèrdues materials. Tornar a llegir-la es retrobar a el que vam viure els catarrogins fa un any i que ja ho visqueren els nostres avantpassats hui fa 128 anys

“CATARROJA. Son incalculables los daños que ha causado la inundación. Gran parte del pueblo está en ruinas, y la mayor parte de sus habitantes se encuentran en la miseria. Catarroja ofrece un aspecto tristísimo desde anteayer. Se explica que la inundación causara más estragos que en ningún otro pueblo de la provincia, si se tiene en cuenta la situación topográfica del pueblo, junto al cual pasan por el norte el barranco de Chiva, por el sur otro barranco afluente del anterior, y por el oeste la fuente de la Rambleta. Como quiera que el pueblo está al nivel del barranco de Chiva, al desbordarse este con caudal e ímpetus desconocidos, junto al otro barranco y la fuente, que también iban de crecida, y como de común acuerdo invadieron el pueblo por los puntos antes citados. En el barrio del Arrabal la corriente destruyo a su paso un tejar y las casas que junto a él habían. En una de ellas estaba un pobre mendigo inútil, que durante varias horas en vano pidió auxilio que no podía dársele. Por fin, un vecino, D. Julio Jorge, fue a buscar una barca, y ayudado por otros hombres animosos, pudo recoger al pobre y transportarlo a sitio seguro, donde fue socorrido. También se dio ayuda y se salvó la vida a una mujer que había dado a luz la noche anterior, y que se encontraba en una casa aislada, en medio de la inundación. El barranco afluente inundo varias calles del Arrabal, desplomándose varias casas y dejando otras en ruinas. Da idea de la fuerza de la corriente el hecho de que fueran arrancados de cuajo muchos algarrobos que contaban con más de medio siglo y que fueron transportados a más de 500 metros del sitio donde estuvieron plantados. A presencia nuestra se presentó un labriego a pedir al alcalde que le permitiera llevarse nueve algarrobos de su propiedad del campo donde fueron conducidos por las aguas. En la parte inmediata a la fuente de la Rambleta la inundación produjo efectos terribles. Llevándose la casa del Magret, en cuyo tejado estaban refugiados una viuda, sus hijos, la criada y una viejecita. Ayer dimos cuenta del triste fin de la viuda (Antonia la Magra), cuyo cadáver apareció a gran distancia. Una de las manos de la ahogada estaba sujeta con tal fuerza a la rama de un manzano, que ha sido preciso amputarle dicho miembro para llevarse el cadáver. El cadáver de la viejecita, que era conocida con el apodo de la parroquiana, ha sido hallado ya. De suerte que hay que lamentar por de pronto dos víctimas. Fue tal el ímpetu de la corriente, que transporto muchos metros más allá a los fuertes pilares de la carretera. Al esparcirse las aguas de la Rambleta, corrieron rápidamente hacia la calle de Valencia, inundando unas cincuenta casas de dicha vía y varias de la calle Mayor. Los primeros edificios que a su paso hallaron las aguas fueron los más perjudicados. Las aguas inutilizaron gran cantidad de trigo, arroz, habichuelas, etc. Que allí se guardaba. Mas con ser muchos los daños allí causados por la inundación, todavía fueron mayores los de las barracas. Cobija este barrio a muchos pescadores de la Albufera que tienen por vivienda barra. Anteayer quedaron destruidas casi todas estas moradas humildes, que ascendían a más de 30. La mayoría fueron al suelo por completo, y pocas de ellas quedaron en pie tan solo las paredes. ¡Si habría agua en aquel sitio y la zona inundada seria extensa, que varios pescadores regresaron sin tropiezo desde la Albufera hasta sus casas en barca! Todavía hemos visto en medio de las calles las barcas con las velas que emplearon para su regreso. Esto dice bien a las claras que han quedado perdidos millares de fanegadas de tierra de arroz y huerta. En la calle del Puerto, las casas todas alojaron durante cuatro horas metro y medio de agua. ¡Cuántas lágrimas y cuanta desolación han causado en Catarroja las aguas! También en el barrio denominado la Llegüa se hundieron algunas casas. No se recuerda en Catarroja otra catástrofe igual a la de anteayer. Las autoridades y los vecinos dieron grandes muestras de abnegación, trabajando con actividad y sin descanso durante el terrible día, cuyo recuerdo no se borrará nunca de la memoria de aquellos habitantes. El alcalde dispuso que los que carecían de albergue se alojasen en el amplio local de las escuelas nuevas, y algunos vecinos llevándose a sus casas a varios de los que habían perdido su morada. También acordó dicha autoridad, para remediar en parte la miseria, que se repartiesen comestibles entre los necesitados. Ayer, por acuerdo del ayuntamiento, se dispuso dar una peseta a cada una de las familias pobres que lo solicitasen, y es seguro que lo propio se hará hoy. La falta de trabajo, mejor aún, la imposibilidad de encontrarlo, ha de crear una situación tristísima a muchos vecinos de Catarroja, a cuyas necesidades no podrá atender largo tiempo el ayuntamiento por no estar sobrado de recursos. Por esto entendemos que el Gobernador y la Diputación deben de hacer lo posible para aliviar a aquellos desgraciados que han perdido su hogar y su pan. El alcalde ha oficiado al Gobernador dándole cuenta de lo sucedido y solicitando impetre del gobierno se conceda a Catarroja una cantidad del fondo de calamidades. Durante el día de ayer trabajaron varias brigadas del municipio en las casas inundadas. Como dijimos antes, las autoridades y los vecinos no se dieron punto de reposo en prestar auxilio donde fue necesario, y con carros, caballerías y barcas salvaron a no pocos de la muerte. Todos se distinguieron, y entre ellos D. Jenaro Muñoz, D. Martin Alapont, D. Vicente Olmos, D. Francisco Sanchis y D. Miguel Rigal. Gracias a los esfuerzos y a la abnegación de muchos no fueron grandísimas las perdidas personales.”

(Fuente: El pueblo 12 noviembre de 1897)


viernes, 7 de noviembre de 2025

PARC PRINCEP D'ASTÚRIES

 El parc Princep d'Asturies, és l'únic que falta arreglar, perquè troba pràcticament com en els primers díes després de la barrancà, amb un enorme montícul de fang sec i un passeig central que no pogut llevar el fang encara. El parc està junt al barranc i per on històricament les aigües del barranc han trencac l'antiga mota, en la inundació del 29 d'octubre de 2024, les aigües en eixe lloc van assolir un nivell molt alt i la prolongació de la Rambleta i el carrer de Sant Vicent Ferrer es convertiren en autentics rius. El Parc s'haurà d'arreglar i així ho han demanat el veins diveses vegades en el ple de Catarroja. S'està a l'espera del projecte i que les obres comencem, no sabem quan. Este és l'estat del Parc actualment en la primera setmana de mes de novembre. Els plataners magnífics exemplars de plataners comencen a canviar de color de les fulles i prompte cauran, a l'espera dels nous brots a la primavera, les palmeres sobreviuen en el passeig central, encara que alguna ha mort a causa de l'epidèmia del morrut roig. Els jocs infantils estan en funcionament i veguerem xiquets jugant en ells. 

Montícul de fang encara al Parc

Les fulles dels plataners van canviant de color

Passeig central del Parc, encara per arreglar

Jocs infantil en funcionament

Palmera i paperera

Plataner

Plamera malalta, segurament atacada pel morrut roig

Les Palmeres del Parc


NAIX UNA CRIA DE RINOCERONT A BIOPARC

 Naix una cria de rinoceront blan al BIOPARC Valencia, la mare es la rinoceronta Kwanza i el pare Martin de 32 anys, vingueren a Valencia en el 2023, junt a altres dos femelles Nombula i Ami, per crear un grup reproductor el qual ja ha tingut èxit, Bioparc encara no ha comunicat si és mascle o femella. 






LA CIUTAT DE LES ARTS i LES CIÈNCIES VISTES NOCTURNES













 

lunes, 3 de noviembre de 2025

LA SEGA MÉS RUINOSA

Artícul de la revista de A.V.A. sobre la collita de l''arròs en l'Albufera d'enguany. La pilicularia està posant en perill les varietats autòctones com el bomba, el JJ Sendra i Albufera. L'arròs de Valencia corre perill i per tant tota la nostra gastronomia. 





domingo, 2 de noviembre de 2025

CEMENTERI de CATARROJA, TOTS SANTS 2025

 Cementeri de Catarroja, dia 1 de novembre dia de TOTS SANTS i dia 2 de novembre dia dels difunts. El cementeri va ser molt danyat per la barrancà del 29 d'octubre de 2024, pràctiment el nivell de les aigües va arribar a més d'un metre i molts dels panteons històrics van sofrir danys greus, poc a poc s'estan reconstruint, l'Ajuntament va acondicionar el lloc i els empleats van treballar durants molts díes, perquè estiguera preparat per a estos dies que el lloc reb gran quantitat de persones. 

A l'entrada s'ha dedicat un espai a la memòria, dels catarrogins i catarrogines que ja no estan, anomenat racó de la memòria, també s'han posat dos taulellets de ceràmica indicant el nivell que van arribar les aigües. L'1 de novembre, a les 12h, i en la capilla del Cementei, com es tradional, encara que l'any passat no es pogué fer perquè a penes havien transcorregut tres díes de la DANA, es cel·lebra la missa pels difunts, concelebrada per tots els retors de Catarroja,enguany en memòria de les les víctimes de la Barrancà, va oficiar el retor de María Madre Don José Vicente. També a l'entrada decorada de flors va estar tocant el quartet de corda, i el la Creu de la Plaça principal es depositaren dos corones de flors, una per tots els que ja no estan i l'altra en memòria de les 25 víctimes mortals de la barràncà del 25 d'octubre de 2024..

PORTA PRINCIPAL DEL CEMENTERI DE CATARROJA

RACÓ DE LA MEMÒRIA

Racó de la memòria 

CORONA DE FLORS 

Corona de flors en memòria de les víctimes

Capella del Cementeri de Catarroja

Taulellet de ceràmica fins on va arribar l'aigua el 29 d'octubre

Taulellet de ceràmica fins on va arribar l'aigua el 29 d'octubre

sábado, 1 de noviembre de 2025

CASA-MUSEU BENLLIURE

La casa-museu Benlliure, éss un dels museus municipals de Valencia, es troba en el carrer de Blanqueries, junt al Parc del Riu Túria, es la casa en la qual va viure la família Benlliure José Benlliure Ortíz (1855-1937) és un dels pintors valencians més importants del segle XIX. En el museu es mostra una nombrosa col·lecció de pintura de José Benlliure i del seu fill José Benlliure Ortíz, conegut com Peppino (1884-1916) , que va morir molt jove. A més hi han quadres i escultures alguns artístes valencians del moment com Joaquín Sorolla, Mariano Benlliure, A Muñoz Degrain entre altres. La casa conserva en la planta baixa les habitacions de la vivenda, despatx, dormitori, menjador, recepció tot amb el mobiliari de època, un gran pati interior decorat amb panells ceràmics, amb una font i finalment al final del pati el pavelló-estudi del pintor. En la primera planta estan les exposicions permanents dedicades als pintors Sala José Benlliure, sala Peppino i Mariano Benlliure i la segona planta està dedicada a exposicions temporals, actualment hi havia una dedicada a la festa del Corpus de Valencia. Com tots els museus tanca els dilluns i l'entra té un preu de 2€ i els diumenges pel matí l'entrada es gratuïta.