martes, 16 de agosto de 2016

BUTLLETÍ MUNICIPAL

Des què en 1979 quan es va inaugurar l'etapa dels ajuntaments democràtics, el consistori de Catarroja ha editat amb fons públics el butlletí d'informació municipal, sols en l'etapa de 1995 a 1999 va tindre publicitat d'empreses privades i públiques. Des de 1979 el BIM ha tingut diferents noms, formats i continguts. La seua periodicitat inicialment era trimestral, però segons les etapes ha anat canviant. L'idioma utilitzat ha sigut sempre el valencià i en molt poques ocasions s'ha escrit en castellà. El primer Butlletí d'Informació municipal data de Juliol de 1979 i en aquesta primera època arriba fins a març de 1999 se'n van publicar 83 números inclòs del nº 0 inicial, en 1995 amb el canvi en l'equip de govern passa a deniminar-se Informatiu Municipal deixant-se d'editar en 1999. Després d'una etapa de sis anys d'absència (amb els governs PP-API i UV-PSPV-Bloc-EU) reapareix a partir del 2005 (amb el govern UV-PP) i passa a denominar-se El Periòdic de Catarroja, d'aquest se'n van publicar també 82 i l'ultim número correspon a març de 2015. El format del Periòdic de Catarroja canvia de DINA-4 a DINA-3, i la seua periodicitat és pràcticament mensual. Amb l'entrada en 2015 del nou govern municipal de Compromís-PSPV torna a la denominació de Butlletí d'Informació Municipal de CATARROJA, però comença amb nova numeració amb el número 1, fins a hui agost de 2016, se'n han editat dos en gener i en juliol de 2016. En juliol de 2016 també es pública la revista de cultura de Catarroja "El Salt del Llop" amb el nº1

Periode del govern del PSPV.PCPV i PSPV 1979-1995 







Periode: govern PP-UV: 



Periode 2005-2015 PP-UV i PP


 




Periode 2015-      : Compromís-PSPV 




domingo, 14 de agosto de 2016

LA RUTA BLAVA

RUTA BLAVA: PORT DE CATARROJA i TANCAT DE LA PIPA

La ruta blava és la primera ruta marcada per l'Ajuntament de Catarroja per a la promoció turística del Port de Catarroja i del Parc Natural de L'Albufera, es pot fer tan a peu. com en bicicleta. La ruta ix de l'última rotonda del Camí del Port, junt a la pinadeta que hi ha enfront del tanatori de Catarroja, Allí està perfectament senyalitzada, 5.6 Km de recorregut completament marcat i indica el pas pel Port de Catarroja i el Tancat de la Pipa on finalitza. 

Començament de la Ruta Blava -Camí del Port-



Una vegada començada la ruta travessarem la pista de Silla pel subterrani i continuarem pel Camí del Port entre camps d'horta (els conreus van a anar canviant al llarg de l'anys sebes, cols, dacsa...) la carretera és completament recta i asfaltada. Fins l'arribada a l'Escola de Capataços Agrícoles de la Diputació de València. Allí es troben Les Barraques construïdes en els anys setanta, fidel reproducció de l'antiga vivenda típica valenciana, en el interior de Les Barraques es troben fons del Museu d'Etnología de la Diputació de València, en la nau industrial que hi ha enfront de Les Barraques es troba el museu d'Emilio Chaqués, museu de carácter privat però molt recomanable per la quantitat de ferramentes del camp i molt interessant els carros dels llauradors medi de transport i també de càrrega.  


LES BARRAQUES 

ESCOLA DE CAPATAÇOS AGRÍCOLES

Continuarem la ruta seguint la carretera i ja entre camps d'arròs i eucaliptus, junt a les naus abandonades, que hui en día són un problema mediambiental per al Parc Natural. 


Arribem al Port de Catarroja un lloc amb història i que actualment s'intenta recuperar per part de tots. El Port de Catarroja era un lloc molt important quan venia la sega de l'arròs i encara actualment ho és ja que allí estan les instal·lacions de la SAT El Port. Antigament també era el lloc de partida de la "companyia" com s'anomenava al grup de pescadors de Catarroja que eixien a peixcar al llac de l'Albufera. Hui en dia  s'ha convertit en lloc d'esplai i passeig de molts visitants que venen en busca de la bona gastronomia dels dos restaurants que hi ha al Port de Catarroja: Casa La Primitiva i Casa Baina. Altres edificis significatius són el motor del Port de Catarroja, Casa Sulema, seu de la Associació de la Vela Llatina i que el seu propietari Miquel Martí l'ha convertit també en Museu, també de caràcter estrictament privat. I la casa de la Comunitat de Peixcadors, seu de l'associació més antiga del poble de Catarroja, on podem gaudir d'una ceràmica centenària de Sant Pere, i l'edifici de l'Associació Vela Llatina "Els Peixcadors", Altres edificis lamentablement desapareguts eren la trilladora de Mayo i la casa de Caragolet, l'últim calafat del Port de Catarroja. 


PORT DE CATARROJA 
Panell indicador de la Ruta Blava en el Port de Catarroja

CASA LA PRIMITIVA

CASA BAINA

BARQUES en el Port de Catarroja 

CASA SULEMA




COMUNITAT DE PESCADORS 

Una vegada hem passat el Port de Catarroja seguirem per la carretera asfaltada, però estreta que discorre junt a la séquia del Port, passarem per la Casa de l'Alfafarenc (Redimido del Rosario, 1914) i pel motor del mateix nom, continuarem fins que la ruta gira cap a l'esquerra fina arribar a la riba del Barranc. 


CASA DE L'ALFAFARENC


Al arribar a la riba del Barranc, girarem cap a la dreta i continuarem per la carretera ja sense asfaltar, tenim a mà esquerra el Barranc i a la dreta els camps d'arròs de la Majal de Catarroja, que segons l'època de l'any tindran un aspecte diferent, si és en hivern estaran secs o inundats, a partir de juny i fins agost el color verd en totes les seus tonalitats és el que predomina i ja en setembre quan s'acosta la sega de l'arròs les tonalitats més groguenques i daurades. 

MARJAL DE CATARROJA 




Ja al final quan s'acaba la carretera arribem a l'explanada on es troba el Motor de la Sardina i la porta metàl·lica a l'entrada en el Tancat de la Pipa. Per visitar el Tancat de la Pipa cal primer demanar cita prèvia, per més informació podeu contultar a la web del Tancat de la Pipa

http://tancatdelapipa.net/visitas-y-reservas/


MOTOR DE LA SARDINA 


BARRANC

TANCAT DE LA PIPA 

TANCAT DE LA PIPA

TANCAT DE LA PIPA

TANCAT de la PIPA, fi de la RUTA

domingo, 7 de agosto de 2016

85 ANIVERSARI DEL GUERRER DE MOIXENT

85 ANYS DEL GUERRER DE MOIXENT


El Guerrer de Moixent és una de les escultures de l'art ibèric valencià més conegudes, actualment es pot admirar en el Museu de Prehistòria de la Diputació de València, en el Complex Cultural de La Benficència.

L’escultura va ser trobada el 21 de juliol de 1931, en el poblat ibèric de la Bastida de les Alcuses (Moixent) que està considerat com un dels més importants de la Comunitat Valenciana. Les ruïnes del poblat, en un principi, van ser descobertes en 1909 per Luis Tortosa i el mateix any Ballester Tormo va iniciar les excavacions. Però va ser en 1931 quan es van fer les campanyes més importants, dirigides per Luis Pericot i Domingo Fletcher. Als anys 90 s’han fet noves excavacions i treballs de recuperació, dirigides per E. Díes Cusí.

En les excavacions de 1931 es posaren al descobert 245 recintes emmurallats, el poblat va tindre una vida efímera d’uns cent anys,  es va estimar que tenia una població de entre 1000 i 1200 habitants i  va ser destruït violentament a finals del segle IV-III aC.

El guerrer està datat en el segle IV aC, va ser trobat per l’obrer Vicent Espí, concretament en el departament 218 del poblat amb un bouet de bronze. Té una altura de 7,3 cm, i és de bronze de superfície suau i pàtina verda obscura, després del modelatge, els detalls de la cara van ser retocats.

L’estatueta representa un guerrer assegut sobre un cavall. Està nu i mirant al front, el cavall es recolza sobre les potes sense cascs, el cos és curt, de cap gran on estan marcats tots els detalls  i la cua va marcada sobre les potes de darrere de l’animal. El cavaller està assegut amb la part alta lleugerament inclinada cap a la dreta amb les cames penjant i amb contacte amb les potes davanteres del cavall, porta en el braç dret una espasa i en la mà esquerra els ramals del cavall. El guerrer porta un gran casc amb els bords reforçats que li protexigen el cap i corona el casc un gran plomall que li arriba fins l’esquena, el casc és paregut als greco-corints de l’època. La cara està caracteritzada per una línea que va des del nas fins al front del casc i per els ulls i la boca està oberta. 

* Article extret en part del Llibret FALLA L'ALBUFERA 2006


Vídeo sobre com era la BASTIDA de les ALCUSES en temps dels íbers 



Vídeo del Museu de Prehistòria sobre el GUERRER DE MOIXENT




jueves, 4 de agosto de 2016

EL PAS DE LA TORXA OLÍMPICA per CATARROJA en 1992

EL DIA QUE LA TORXA OLÍMPICA PASSÀ PER CATARROJA 


Hui s'inauguren els JOCS OLÍMPICS de Rio 2016, fa 24 el que van a viure esta nit els brasilers ens va tocar als espanyols, la XXV Olimpiada cel·lebrada a Barcelona va ser tot un èxit per la implicació de totes les institucions de l'Estat i també per la participació i el recolzament del poble espanyol. Als valencians ens va tocar una pert menuda del pastís ja què a València va jugar la selecció espanyola de futbol on va jugar els tres partits de la fase prèvia contra Colombia (4-0), Egipte (2-0) i Catar (2-0). El partit de quarts front a Itàlia (1-0) i les semifinals front a Ghana (2-0) en tal día com hui, 5 d'agost, però de fa 24 anys, La selecció espanyola finalment va guanyar la final jugada en el Nou Camp de Barcelona front a  Polònia per 3-2.

Catarroja també va participar en els actes de la XXV Olímpiada, ja que el día 20 de juliol de 1992, va passar la torxa olímpica per la població, va entrar per Albal i va recòrrer tot el Camí Real i l'Avinguda Ramón y Cajal, poca documentació impresa i gràfica tenim de l'esdeveniment, ja que sols sabem que va ser per la vesprada aproximadament a les 19h i que venia d'Alacant cap a València on passaria la nit per marxar fins a Castelló i Catalunya. El poble de Catarroja es tirar al carrer i una gran gentada va esperar el pas de la flama. L'Ajuntament va posar els rodabalcons com feia en les grans celebracions, També sabem que a Albal el portador de la torxa va ser l'atleta Fausto Albiol, per Catarroja el portador pensem que va ser Enric Monforte atleta també, encara que el portador que ix en la foto no és Enric, suposem que hauria hagut algun relleu abans, ja que els relleus eren de 500m per tant al pas per Catarroja seguramen serien dos les persones portadores. Els portadors de la torxa eren atletes locals de les poblacions on passava el foc olímpic com aquest cas Enric i voluntaris. En el cas dels voluntaris podien quedar-se gratuïtament la torxa, en canvi els altres portadors també podien quedar-se-la com a record pero al cost de 15000 pessetes (aproximadament 90 euros) per Massanassa el portador fou Enrique Jorge i per Benetússer José Faus, l'Ajuntament de Benetússer conserva la torxa que va passar per la població. Desconeguem el destí de la torxa o les torxes que va passar per Catarroja.

La torxa va passar ràpidament pel Cami Real, i anava acompanyada sempre per un voluntari de reserva i la protecció de la Guàrdia Civil motorissada, a més també la acompanyaven muntitud de furgonetes i cotxes del Comité Organitzador, no cal dir que Catarroja va respondre i lamentablement d'aquell esdeveniment no tenim cap referència ja que ni els butlletins municipals de l'època fan cap menció i inclouen cap fotografía del pas de la torxa olímpica per Catarroja aquell 20 de juliol de l'any 92. 

La torxa olímpica passa per Catarroja, 20 de juliol de 1992


Els catarrogins esperant el pas de la torxa olímpica en la Plaça Nova

Els cotxes de l'organització

La torxa olímpica al pas per Catarroja
La torxa olímpica de Barcelona 92 al pas per Catarroja

La torxa olímpica al pas per Catarroja
La torxa olimpica de Barcelona 92 al pas per Catarroja 

Fotos propietat de Juan José Villanueva 

ABOCADORS INCONTROLATS


ABOCADORS INCONTROLATS en la ZONA NOU MIL·LENNI

Esta és una de les vessants del nostre poble que no ens agrada, Concretament en la zona oest del nostre poble on estava projectat el PAI del Nou Mil·lenni, una zona està generant-se els camps que donen al camí del Mestre, en canvi altra zona esta completament abandonada amb els camps totalment perduts, el que propicia els incendis a l'estiu i també la proliferació d'abocadors incontrolats. D'aquests n'hem pogut localitzar fins a cinc, encara que segurament hi haran més. Alguns estan en la zona que llinda amb Paiporta, On podem vore els contrats amb els camps conreats en el terme del poble veí, en canvi els que corresponen al terme de Catarroja totalment abandonats i perduts. També hem pogut trobar algun abocador en la zona que llinda amb Albal en la carretera que va des de la rotonda del Poliesportiu fins a Santana. Esperem que l'Ajuntament prenga part en l'assumpte i solucione aquest greu problema mediambiental i també estètic ja que molta gent ix a còrrer, passejar tant a peu, com en bicicleta i la imatge que dona el poble de Catarroja no és la bona. Esperem que la nova iniciativa de crear un banc de terres per part del consistori tinga èxit i puga pal·liar encara que siga en part el problema.












miércoles, 3 de agosto de 2016

PRINCIPI D'ARQUIMEDES

Arquimedes va náixer a la ciutat de Siracusa en la Magma Grècia, hui Sicília, en l'any 287 a.c. va ser fill d'un astrònom i es pensa que va estudiar a Alejandria. Però la seua vida la va passar completament a Siracusa dedicat a les seues investigacions de matemàtiques, de física i d'astronomia també va dissenyar invents sobre tot màquines de guerra que va utilitzar amb gran èxit amb la defensa de Siracusa front al romans en la segona guerra púnica, però Siracusa finalment va caure després de dos anys de setge de l'exercit romà que dirigia el general Claudio Marcelo. El general volía a Arquimedes viu saberdor de la seua valúa però un soldat el va assassinar mentre feia càlculs sobre l'esfera. 

Entre les seues investigacions matemàtiques destaca el càlcul de àrees, superfícies i volumns de nombrosos cossos i també el càlcul aproximat del número pi. Com a engenyier va inventar el caragol d'Arquimedes per fer pujar aigua o gra, va desenvolupar la corriola composta. La llei de la palanca es creu que d'ell és la frase "doneu-me un punt de recolzament i moure el món"i finalment el seu conegut descobriment de la llei de la hidrostàtica, conegut com el principi d'Arquimedes: 

"Tot cos submergit en un fluid experimenta un empenyiment vertical i cap amunt que és igual al pes del fluid desallotjat"

E = d·Vf·g 

E empenyiment
d densitat del fluid dessallotjat
Vf  volum del fluid desallotjat
g acceleració de la gravetat a la superfície terrestre 9,81 N/m

Vídeos interessants sobre la biografia d'Arquimedes





martes, 2 de agosto de 2016

LES COORDENADES DE CATARROJA

Les coordenades de Catarroja calculades amb el google map, a la porta de l'Ajuntament en la plaça Nova son:

LATITUD

39º 24' 11'' NORD
(39,403056)


LONGITUD

0º 24' 35'' OEST
(-0,403611)

sábado, 30 de julio de 2016

LA TORRE DE LA TELEFÒNICA

Junt a la ronda entre Albal i Torrent, però en terme de Catarroja es troba la Torre de la Telefònica que va ser construïda en els anys 80 per millorar les comunicacions de la comarca de l'Horta sense dubte és l'edifici més alt de Catarroja i segurament de la comarca i és ben visible des de molts punts del terme de Catarroja i dels pobles del voltant. 




RELLOTGE DE SOL DE LA FLORIDA

RELLOTGE DE SOL DE FLORIDA 

En l'Escola La Florida, concretament en l'edifici B, el que està junt al pavelló i que és uns del més àntics del complex educatiu, es troba un rellotge de Sol que van realitzar els alumnes de securia en un dels seus projectes. Està orientat com cal es a dir cap al SUD i també ens recorda la latitud del punt Nord 39º 24' i la longitud 0º 24' (en realitat la longitud devia de ser negativa ja que estem a l'esquerra del meridià de Greenwich) 






martes, 26 de julio de 2016

EFECTE DOPPLER

L'EFECTE DOPPLER

Hauràs observat alguna vegada quan un tren, una ambulància o un cotxe s'aproximen a nosaltres (l'observador), el to del so que emet el xiulet o la sirena varía, a mesura  que s'aproxima es fa més agut i es fa més greu quan el xiulet o la sirena s'allunya. El mateix ocorre si la font del so està en repòs però els que es moguem som nosaltres (l'observador). 

Aquest canvi en la freqüència del  so quan existeix un moviment relatiu de la font que l'emet i l'observdor que el percep rep el nom d'Efecte Doppler, en honor al físic austríac Christian J. Doppler que el va descobrir. 

EQUACIONS de l'EFECTE DOPPLER

f es la frecuencia emitida por la fuente
f' es la frecuencia percibida por el observador
v es la velocidad de propagación de la onda (sonido)
vo es la velocidad del observador
vf es la velocidad de la fuente


Christian Doppler va náixer a Salzburg el 29 de novembre de 1803, la seua familía es dedicava a la cosntrucció i el pròper negoci familiar va permetre edificar una elegant casa en l'Hannibal Platz (actualment Makart Platz) a Salzburg, prop de l casa natal de Wolfang Amadeus Mozart i que encara es conserva en l'actualitat. Doppler  que no va poder seguir amb el negoci famiñiar a causa de problemes en la seua salut, Doppler va estudiar física i matemàtiques a Viena i Salzburg. En 1841 va començar a impartir classes en la Universitat de Praga, allí en 1842 es va celebrar un congrés de Ciències Naturals, i va presentar la idea de l'efecte conegut pel seu nom. Aquestes idees les va prendre després d'observar durant molt de temps els fenòmens de la naturalesa. En 1844 la seua salut no era ja gens bona, i tingué que abandonar Praga. 


En 1845 un meteoròleg d'Utrech, Christoph H.D. Ballot, va confirmar el principi de Doppler durant el trajecte amb tren d'Utrech a Amsterdam. Doppler va realitzar un experiment poc després. Va utilitzar una locomotora per a realitzar les seues observacions. Va col·locar un grup de músics en un ferrocarril i els va indicar que tocaren la mateixa nota musical mentres que un altre grup de músics, en l'estació del tren, registrava la nota musical que sentien mentres el tren s'acostava i allunyava d'ells successivament. És curiós que l'exemple clàssic per a il·lustrar l'efecte Doppler és el xiulet d'una locomotora en moviment acostant-se i després allunyant-se d'un observador inmòbil.

Durant els seus anys com a professor a Praga va publicar més de 50 articles en àrees de matemàtiques, física i astronomía. La carrera com a investigador a Praga va ser interrompuda per la revolució de març de 1848 i Doppler va d'haver de deixar la ciutat traslladant-se a Viena. En 1850 va ser nomenat director de l'Institut de Física Experimental de la Universitat de Viene però el seu sempre fràgil estat de salt va començar a deteriorar-se. Poc després a l'edat de 49 anys va morir mentres intentava recuperar-se a la ciutat de Venècia.


Casa de Chistian Doppler en Salzburgo


Els estudiants de la FACULTAT de FÍSICA de la Universitat de València expliquen les ones i els seus paràmetres i després l'EFECTE DOPPLER