8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Catarroja és un dels pocs pobles que té dedicat un parc i un carrer al 8 de març dia de la dona treballadora. Però al mateix temps té molts pocs carrers dedicats a dones, en total n'hem contat sis, que són els següents: El dedicat a Dolores Nebot, mestra que va exercir en els anys trenta i quaranta del segle passat, el carrer esta junt al mercat. En la nova zona d'expansió tenim els carrers dedicats a Milagros Mir i Victoria Costa Mayo, dos dones molt apreciades i conegudes en el poble i que van viure en la segona meitat del segle passat. Catarroja també té un carrer dedicat a la diputada Clara Campoamor, que va lluitar pels reconeixement del dret de sufragi per a les dones, i que ho va aconseguir en les eleccions de 1933 on les dones votaren per primera vegada. També en la zona del Xarco està el carrer dedicat a Carmen Herrero Penella que va deixar la seua herència al poble de Catarroja. Finalment en un poble com Catarroja amb tanta tradició musical, tenim el carrer de Santa Cecilia la patrona de la música, que es troba en el Barri de Les Barraques. 

ESCUT SENYORIAL PALAU VIVANCO

 ESCUT SENYORIAL

PALAU DE VIVANCO

AJUNTAMENT DE CATARROJA

LES FALLES DE CATARROJA EN EL PASSAT: 1929 i 1946

La primera constància de la festa de les FALLES a Catarroja data de l'any 1929, està datada en la pàgina 415 de la HISTORIA DE LAS FALLAS, publicada pel periòdic LEVANTE-EMV en 1990. D'aquella primera falla coneguda pràcticament no sabem res, sols que es va plantar en la Plaça de la Llotgeta i que estava formada per un cadafal, uns pocs ninots vestits i que criticava temes de l'actualitat de llavors. D'esta falla també es parla en l'article "Hem contava l'abuela" en el llibret falla l'Albufera 1983.

El següent intent de consolidar la festa de les falles a Catarroja va ser la fundació de la Falla Ramón y Cajal en 1946, d'aquella falla si que tenim l'esboç i el llbret, amb els versos de Santiago Escudero. El seu lema era "velocitat, velocitat, velocitat" i criticava la qualitat del transport de Catarroja a València tant del tramvia, com de l'autobús. La falla va ser plantada en l'Avinguda Ramón y Cajal apròximadament a l'altura on es troba el monument a la Llegua, lamentablement de la falla no tenim cap fotografia sols ens queda ell llibret. 

PORTADA LLIBRET DE LA FALLA RAMON y CAJAL 1946

Estos versos corresponen a part dedicada a la comissió, el poble i les falleres escrits pel poeta Santiago Escudero, que també va fer la explicació i relació de la falla que portava per lema "velocitat, velocitat, velocitat. Els hem reprodiït tal com els va escriure el poeta és a dir sense cap norma ortogràfica.  

La Comissió, el poble i les falleres

 Catarroja ja enguany

Comissió té formá

i ens ha fet una falla

per a que puga admirar

qu’este poble no se dorm

i que per damunt de tot vol

a Valencia homenajear

contribuint al seu esforç

eixe que fá tan regrán

per a demostrar-li al mon

que d’artistes en te un cabás

I este poble qu’es Valencia,

i te tot el seu art,

ací comencem de broma

i después es fan mundials.

Les demostracions al canto:

“El Empastre” es valenciá,

pero que naixqué en Catarroja

de xala, anant de sopars,

pero en tantíssims salero

la Agrupació es va formar

qu’el públic es doná conte

i els elevá on estan.

Son les primeres figures

Que al art varen aportar

Eixa classe d’espectacle

que tants han vollgut copiar

pero sense éxit ningú

perque els falta... sal.

Contraportada del llibret de la falla Ramón y Cajal 1946
IMPRENTA ANTONIO MAÑEZ 

FOTO DE LA FALLA
Ramón y Cajal 1946

PLACA INAUGURACIÓ DEL PAVELLÓ MUNICIPAL

PARADA DEL BUS

Parada del BUS VALENCIA-CATARROJA
CAMÍ REAL

ELECCIONS MUNICIPALS 1979

El 3 d’abril de 1979 es van realitzar les primeres eleccions municipals democràtiques a Espanya, i també a Catarroja, per primera vegada en la història votaven en unes eleccions municipals les dones i també els majors de 18 anys. Catarroja tenia una població de 18338 habitants, amb un cens electoral de 12913. Segons la llei li corresponien 17 concejals. La participació va ser del 69,3%, prou elevada al ser unes eleccions per elegir els veins sols la nova composició de l’Ajuntament. A Catarroja es presentaren sis llistes tenint representació al obtindre més del 5% del vots quatre partits UCD, PSOE, PCE i URV. El partit guanyador va ser la Unión de Centro Democrático, encapçalat per Salvador Soria, encara que el pacte posterior entre el segon i el tercer partit, el PSOE i el PCE va donar l’Alcaldia a Antonio Cubillos que encapçalava la llista del PSOE i com a primer tenient-alcalde a Manuel Martínez que era el primer en la llista dels comunistes catarrogins, el cap de llista del regionalistes de la URV Salvador Raga, també va ser elegit. Les eleccions van ser molt igualades, i fins el final no es va saber la composició del nou Ajuntament. Aquestes eleccions, encara són les resoltes per un marge més estret entre el primer partit (UCD) i el segon (PSOE) 255 vots i 2,89% en la història de les eleccions municipals al poble de Catarroja.

Resultats finals aplicant la famosa regla d’Hont varen ser:

Unión de Centro Democrático ( UCD )                                3501 vots      39,59%

Partido Socialitas Obrero Español ( PSOE )                         3246 vots      36,70%

Partido Comunista de España ( PCE )                                  1330 vots      15,05%

Unió Regional Valencianista ( URV )                                     605 vots       6,84%

Unificación Comunista de España ( UCE )                              107 vots       1,21%

Organización Revolucionaria de Trabajadores  ( ORT )            55 vots        0,43%

UCD    7 concejals

PSOE   7 concejals

PCE     2 concejals

URV    1 concejal

Com a curiositat i traslladant a l’actual composició de 21 concejals de la corporació municipal, els repartiment de concejals haguera sigut: UCD 9, PSOE 8, PCE 3 i URV 1, que no haguera alterat per a res la correlació de forces en l’Ajuntament, Antonio Cubillos haguera sigut Alcalde igual sumant els 8 vots socialistes i els tres comunistes. En les il·lustracions la foto de Antonio Cubillos, que va ser elegit Alcalde en aquestes eleccions, els cartells electorals dels dos principals partits la UCD i el PSOE i les paperetes dels sis partits que concorregueren a les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979 a Catarroja. 

ANTONIO CUBILLOS ROYO (PSOE)
Primer Alcalde democràtic de Catarroja

Cartell electoral de la UCD

Cartell electoral del PSOE

LLISTA UCD (7 regidors)

LLISTA PSOE (7 regidors)

LLISTA PCE (2 regidors)

LLISTA URV (1 regidor)

LLISTA UCE

LLISTA ORT

MURAL MUNDIAL 82

PLACA INAUGURACIÓ PLAÇA MAJOR

En la font que hi ha a la plaça Major podem obsevar les dos inscripcions relatives a la inauguració de la plaça en les festes de 1993, i un record a la reivindicació del poble de Catarroja per a que l'Hort de Vivanco fora per ús públic i propietat del poble. 

Primera inscripció:

"LA PLAÇA MAJOR FOU INAUGURADA PEL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN JOAN LERMA I BLASCO ESSENT ALCALDE DE CATARROJA N'ANTONI CUBILLOS I ROYO. CATARROJA, 17 DE SETEMBRE DE 1993" 

Segona inscripció:

"AQUESTA PLAÇA HA ESTAT CONSTRUÏDA SOBRE EL SOLAR DE L'ANTIC HORT DEL PALAU DE VIVANCO S'HA INAUGURAT 81 ANYS DESPRÉS QUE COMENÇAREN LES REIVINDICACIONS DEL POBLE DE CATARROJA PER RECUPERAR-LO. CATARROJA 1912-1993" 

INSCRIPCIONS INAUGURACIÓ PLAÇA MAJOR 1993

LA SIRENA escultura de ALFONSO 

DETALL MODERNISTA

detall modernista carrer Juan Prim

ELECCIONS MUNICIPALS 1931

Poc hem pogut trobar de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, no hem aconseguit trobar els vots populars a cada candidatura, ni tan sols els noms dels partits que es presentaren. Sols hem trobat una referencia a aquestes eleccions en el llibre “Catarroja pasado y contexto” volum dos, de Manfredo Monforte Soler. I per altres fonts hem aconseguit els noms de les persones que formaven part del primer Ajuntament de la II República. 

Manfredo Monforte explica els resultats en el seu llibre de la següent manera:

“Las elecciones municipales de 1931 dan en Catarroja los siguientes resultados: concejales republicanos 6 con el 36% de los votos, concejales monárquicos, 10 con el 62% de los votos. En los demás pueblos de la Huerta ganaron unos u otros pero en general por escasas diferencias. Según el periódico El Pueblo, en Catarroja  resultan elegidos 2 monárquicos, seis agrarios, dos independientes, cinco radicales (PURA) y un socialistas. El agrupar a las listas en dos bloques antagónicos y sobre todos a independientes y agrarios entre los monárquicos carece de una base firme”

L'alcalde contunuà sent Fernando Ribes del partit PURA (blasquista) que ja era alcalde de la població des d'uns mesos abans. Fernando Ribes va ser doncs l'últim alcalde de la Monàrquia i el primer de la II República. En les eleccions no votaren les dones, ni els menors de 25 anys. 

Segons Manfredo Monforte els resultats de les eleccions van ser: 

MONÀRQUICS (monàrquics, agraris, independents) 10 concejals 62 % vots

REPUBLICANS (blasquistes i socialistes) 6 concejals 36 % vots

Ajuntament de Catarroja 1931

Alcalde: Fernando Ribes Santacreu

Concejals: Francisco Guillem, Antonio Ramón, Andrés Raga, Salvador Estela, Juan Villanueva, Francisco Puchalt, Pascual Peris, Francisco Palau, Pascual Gamón, Daniel Codoñer, Julio Monzó, Vicente Vila, Salvador Pechuán, Miguel Guillem y Wenceslao Mompó. 

Fernando Ribes Santacreu
Alcalde de Catarroja de 1931 a 1936