GEOGRAFIA AGRARIA de CATARROJA

 GEOGRAFIA AGRARIA DE CATARROJA 

Llibre editat per la Institució Alfonso el Magnánimo. Diputació Provincial de Valencia i Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia. Any 1967

AUTORA: Rosa C. Alonso Sánchez

EDITA: Institució Alfonso el Magnánim de la Diputació Provincial de Valencia

IMPREMTA: Talleres Tipográficos de Salvador Almerich

ÍNDEX: Introducción, la propiedad y el trabajo, los riegos, evolución de los cultivos, el arrozal, la huerta, el naranjal, bibliografía y láminas. 

Estudi molt interessant de la Catarroja agrícola de fa 49 anys, Catarroja era un poble agrícola molt diferent a l'actual i era un poble molt més reduït a l'actual, no exitien els barris de la Rambleta, l'instiutut, el Charco i part de Juan XXIII. El treball va ser realitzat en el Seminari de Geografia de la Facultat de Fílosofia i Lletres de Valencia, amb l'ajuda del foment a la investigació. Catarroja segons l'alta en la matrícula industrial tenia sis molins arrossers, cinc trituradores de pienso, tres fàbriques de mobles, catorze tallers d'ebanisteria, sis tapiceries, dos rajolars, dos de taulells, tres de pedra artificial, una de paper, una textil, una de sabó, tres licoreries, dos de gel, dos de llimonaes. un frigorífic per la conserva de fruits, tres tallers de carroseries, cincuant huit comerços de comestibles, vinti-i-dos forns de pa, dos pastiseries, catorzes cafès i bars, nou tabernes. El cultius principals eren l'arròs, molt majoritari li seguia la dacsa, la taronja, creïlles, blat, frutals sebes i forratges. 

CULTIVOS en CATARROJA año 1963