Com va passar amb la prova de física, la de química també tenia molta menys optativitat que els cursos anteriors la prova constava de 5 exercicis amb una puntuació de dos punts per exercici. Dos dels exercicis eren problemes numèrics un d'ells era obligatori sense optativitat. I en els altres exercicis hi havia una part obligatoria i una altra amb optativitat 1 o 2. En les proves dels cursos anteriors hi havien quatre problemes numèrics i se'n havien d'elegir dos i sis qüestions teòriques i se'n elegien tres, tot a un valor també de dos punts per qüestió o problema.
A destacar que la prova per primera vegada portava inclosa la taula periòdica dels elements químics, les constants i els factors de conversió. I les fórmules de l'equació dels gasos ideals, l'equació de Dalton de les pressions parcials, l'equació d'Arrenius, l'equació de Plank del fotó, la segona llei de Faraday de l'electrolisi i la relació entre la Kp i la Kc.
Exercici 2 problema numèric: estequiometria, equilibri acid-base i reaccions redox
Exercici 3 qüestió teòrica: estructura atòmica i molecular
Exercici 4 qüestió numèrica i teòrica: reaccions redox
Exercici 5 qüestió teòrica: química orgànica i cinètica química
No hay comentarios:
Publicar un comentario