CARRER DE LES BOMBES

El 29 d'agost de 1937, un bombardeig italià es va desviar del seu objectiu, el Port de València, i va llançar la seua càrrega mortal sobre les cases del càrrer de Galicia i Colón. El bombardeig va causar cinc morts (encara que algunes fonts indiquen que van ser sis) L'Ajuntament a posat dos plaques commemoratives, realitzades per l'artista local Joan Olivares, i que posa "CARRER DE LES BOMBES" com es diu popularment el carrer de Galicia. La primera placa es troba en la cruïlla entres els carrer Galicia i Colón i la segona en la casa número 23 de l'esmentat carrer de Galicia, que va ser la més afectada pel bombardeig i on es van produir algunes de les victimes mortals. 

Cruïlla carrer Galicia-Colón (primera placa)

Casa nº 23 carrer de Galicia, on es van produir victimes mortals 

Placa commemorativa bombardeig de Catarroja en la guerra civíl

Placa commemorativa bombardeig de Catarroja en la guerra civil 

ELS ELEFANTS i LES JIRAFES DEL BIOPARC

LES JIRAFES DEL BIOPARC 2018 

Actualment al BIOPARC el parc zoològic de nova generació de Valencia, hi han nou jirafes, de les quals sols hi ha un mascle reproductor JULIUS, i huit femelles tres d'elles també han tingut cries al parc valencià. Ché jirafa que no és de l'especie Baringo i que ja estava en l'antic zoològic del jardí del Vivers on va nàixer, té ja 22 anys. Les altres dos jirafes són Buleria i Zora. Les cries són totes filles de Julius. I hi han cinc Africa filla de Che, Kenia filla de Buleria i Sahira, Lluna i May totes filles de Zora. Al Biparc també han nascut tres mascles que han estat traslladats a altres zoològics per incompatibilitat amb el mascle Julius. Tumai (2010) i Ramses (2014) fills de Zora i Kibo en 2013 fill de Che. 

ELS ELEFANTS DEL BIOPARC 2018

Al Bioparc tenim huit exemplars d'elefant dels quals dos son mascles Fang (anomenat també KIBO) que és el mascle reproductor, està al Bioparc des de setembre de 2013, i que és de gran tamany i sols té un colmillo i Dumbo que és un mascle adolescent. Les femelles són sis Poderosa, Hechicera, Hermana Pequeña, Alma, Pelusa i Agua. Fins al día de hui no s'ha pogut encara cap exemplar i és una de les assignatures pendents del Biopar, no aconseguir la reproducció dels elefants. Fang va sustituir a Pambo, mort en 2013. 

EL CAMINO DE SANTIAGO por Catarroja

EL PAS DEL "CAMINO DE SANTIAGO" PER CATARROJA

Sí Catarroja és pas del "CAMINO DE SANTIAGO" concretament en la primera etapa del Camí de Llevant, València-Algemesí. Pel terme de Catarroja comença el camí, pel pont del ferrocarril que travessa el barranc de Xiva, i que comunica les poblacions de Catarroja i Massanassa. Allí està el mapa informatiu i rètol que marca el GR-239 seguim per la ronda de l'Est just paral·lel a la via del tren, fins arribar al carrer del Calvari que seguirem en la seua totalitat fins arribar a la plaça del Mercat on continuarem pels carrers de Salvador Pechuán i l'Església fins arribar a l'Església de Sant Miquel Arcàngel, temple del segle XVIII amb un campanar majestuós, a destacar rellotge i les campanes. 

Retornarem pel carrer de l'Església fins a la plaça del Port de Catarroja, on agafarem el carrer de la Reina que transitarem per complet fins arribar al pas soterrani del ferrocarril, travessarem per baix les vies del tren i girarem a la dreta pel camí vell de Russafa creuant el Camí del Port amb la Creu de Les Eres i el Camí de les Eres fins arribar al Camí de l'Alter en la rotonda del pas inferior que separa Albal de Catarroja. El Camí en este punt ja deixa el terme de Catarroja i segueix pel Camí Vell de Russafa però ja en terme d'Albal. 

El Camí esta perfectament marcat pel panel informatiu com per les vieires que marquen la direcció. El Camí te el seu sentit històric ja que en l'arxiu municipal de Catarroja ja fa referència a "llits pels peregrins per una nit" i fa referència a l'itinerari de pobresa i del peregrinatge. 

En 2018 el MI Ajuntament a senyalitzat completament el pas del Camí per Catarroja, i també als peregrins que ho desitgen proporcionarà el segell oficial que certificarà el seu pas per la població de Catarroja. Catarroja també és pas del Camí del Cid i de la Via Augusta, encara que en estos casos el transit es troba més a l'est de la població i correspon amb el Camí de Rei, les indicacions es poden vore al seu pas pel Port de Catarroja.

ENTRADA PONT DEL FERROCARRIL

Panell expositiu

MERCAT DE CATARROJA 

C/ SALVADOR PECHUÁN

CAMPANAR DE SANT MIQUEL

PORT PRINCIPAL ESGLÉSA SANT MIQUEL

PORTA SANT PERE (Església Sant Miquel)

CREU DE LES ERES (Camí del Port-Camí Vell de Russafa)

DECORACIÓ SALÓ DE PLENS DE L'ANTIC edifici de l'AJUNTAMENT de CATARROJA

L'Antic Ajuntament de Catarroja, situat a la plaça de la Llotgeta, junt a l'església de Sant Miquel. Té el saló de plens que està en procés de restauració, falta molt poc per a que la ciutadania de Catarroja puga gaudir d'este estai públic d'una bellesa incomparable i que esperem que es faça d'ell un ús digne i pel poble de Catarroja. El que són les pintures i els relleus ja està finalitzada la restauració i d'ella podem destacar els quatre relleus que representen la societat del poble de Catarroja d'ara fa aproximadament un segle. El primer representa a l'estudi i a la ciència (la bola del món, la llàntia que representa a la química, el tinter, i els llibres) la segona representa a la industria i al sector dels servicis (l'ancora, els tonells, el símbol del comerç. La tercera les belles arts la pintura, l'escultura. I la quarta l'agricultura representada per la garba d'arròs. En un altra entrada del blog ja parlarem sobre la figura central (que representa la municipalitat) i també l'artesonat de l'antil despatx de l'Alcaldía. 

La ciència i la cultura

La industria i el comerç

Les belles arts

L'Agricultura

EL SENIOR "B" DEL 

BAIXENS CD BERENGUER DALMAU 

CAMPIÓ DE LLIGA 

L'equip SENIOR B del Baixens CD BERENGUER DALMAU, es va proclamar campió de lliga en la categoria senior SEGONA ZONAL GRUP C. L'equip va acabar la competició amb un balanç de 19 victòries i sols tres derrotes. L'equip entrenat per Raul Igual, ha realitzat una excel·lent temporada i des del principi de la temporada, ha estat en els llocs capdavanters de la taula. A destacar la seua solvència en els partits al nostre pavelló on van guanyar els 11 partits disputats. Després de tres temporades assolint la tercera posició, aquest any s'ha aconseguit el campionat amb tot mereixement. L'equip va asistir fa unes setmanes a la gal·la que organitza la Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana, cel·lebrada en el Gran Teatre d'Alzira, també va ser nomenat com a MVP del grupo de segona zonal el seu capità Jesús Martínez Cuesta i l'equip va rebre el trobeu de campió. Enhorabona al Senior B i al Baixens CD Berenguer Dalmau.

BOLA DE PLASMA

BOLA DE PLASMA

La bola (o lámpara) de plasma, es una esfera de cristall o plàstic transparent, plena d'una mescla de gasos a baixa pressió, generalment gasos nobles Xenó Xe, Kriptó Kr i Neó Ne, encara que poden utilitzar-se altres gasos. La bola té en el centre un generador d'alta tensió o una bobina Tesla que fa que produisca corrent altern d'alta freqüencia i alt voltatge. L'electrode emet raig de llum ultraviolada UV, en realitat són els gasos ionitzats, que ixen de l'electrode central fins les parets de l'esfera de vidre o de plàstic, donant la sensació de llamps de color violeta. Quan s'apropa qualsevol objecte (els dits de la mà d'una persona) a l'esfera s'altera el camp elèctric d'alta freqüència, i provoca un raig de major gruix dins de l'esfera en direcció al punt de contacte. 

El precursor de l'aparell va ser ni més ni menys que Nikola Tesla que ja descriu una làmpara de plasma, com a Inert Gas Discharge Tube i la va patentar com a Incandescent electric light, el 6 de febrer de 1894. Però en realitat el seu inventor va ser Bill Parker mentre estudiava al M.I.T. més tard el va millorar quan treballava en el Exploratium Science Museum de Nova York

Bola de Plasma. LAB FÍSICA i QUÍMCA IES ALBAL 

PRESENTACIÓ BAIXENS CD BERENGUER DALMAU 2017-18

PRESENTACIÓ
BAIXENS CD BERENGUER DALMAU 2017-18

RADIÒMETRE SOLAR

RADIÒMETRE SOLAR

El radiòmetre solar és un aparell que va ser inventat pel químic anglès William Crookes, en l'any 1873. L'aparell consta de quatre braços que mantenen cadascun una placa que per un costat és blanca i per l'altra negra. Els quatre braços estan units a agulla i a un eix de vidre que fa disminuir la fricció. Tot l'aparell està dins una esfera de vidre aillada i que s'ha fet el buit parcialment. Les aspes giren al estar en contacte amb la llum, i quan més intensitat lluminosa més ràpidament giren les aspes, el que serveix per determinar qualitativament la intensitat lluminosa I, la unitat de la qual en el Sistema Internacional és la Candela Cd.

L'explicació del gir de les aspes va ser donada pels científics James Maxwell i Osborne Reynols. L'efecte es produeix en els bordes de les paletes, en el costat més calent les molècules del gas es mouen amb més velocitat a causa de la teoria cinètica dels gasos, respecte a les molècules que es troben al costat més fred. Quan les molècules més calentes xoquen l'extrem de la paleta, produiran una força en la paleta que està cap el costat fred. Perquè la velocitat mitjana de les partícules calentes és major que la velocitat de les que estan al costat fred. Hi haurà una força en la paleta cap el costat fred.

RADIÒMETRE, LAB. FÍSICA IES ALBAL

CALCULEM LA MASSA de la TERRA

COM CALCULAR LA MASSA DE LA TERRA

Javier Santaolalla ens explica com calcular la massa de la Terra, d'una manera molt senzilla. Necessitarem un pèndul i un cronòmetre. Mesurarem el periode del pèndol i calcularem l'acceleració de la gravetat g. Ens donarà aproximadament 9,8 N/kg i a partir de la g calcularem la massa de la Terra

EL TERMÒMETRE DE GALILEU

EL TERMÒMETRE DE GALILEU

El termòmetre de Galileu deu el seu nom als seus inventors que eren deixebles del gran científic italià. Consta d'un tub de vidre allargat en el seu interior, hi ha un líquid que té un coeficient de dilatació aproximadament cinc vegades més elevat que el de l'aigua (el líquid és una mescla d'hidrocarburs)  dins del recipien s'introdueixen boles amb un líquid colorejat (aigua amb colorant) i que tenen una plaqueta que indica la temperatura. El fonament físic del seu funcionament, no és ni més ni menys que el PRINCIPI D'ARQUIMEDES.

"Tot cos submergit totalment o parcialment en un fluid experimenta un empenyiment E vertical i cap amunt del valor que el pes del volum del fluid desallotjat"

E = ρ_líquid g V

ρ densitat del líquid, g acceleració gravetat, V volum de sòlid

Recordem que ρ_líquid = m/V

on m és la massa del líquid és constant i V és el volum del líquid que varia amb la temperatura.

Sí P es més gran que E, la boleta es submergeix

Si P=E tenim equilibri

Si P és més menut que E, la boleta sura sobre la superfície del líquid.

FONAMENT FÍSIC

Quan la temperatura puja, el volum del líquid augmenta, per tant la densitat del líquid disminueix, el que fa que l'empenyiment E disminuisca també, el que fa que arribe un punt en que P > E i la boleta es submergeix. En el cas contrari si la temperatura disminueix el líquid es contrau per tant el volum disminueix i la densitat augmenta, el que implica que l'empenyiment augmente i la boleta surarà quan E > P

Ací podeu veure el funcionaments dels termòmetres de Galilei, el primer de 10 boles y el segon de 4 boles. 

Termòmetre. lab física IES ALBAL