Blog de Juan José Villanueva. Ací parlarem de coses de ciència, de bàsquet i del meu poble Catarroja.
domingo, 22 de julio de 2018
viernes, 20 de julio de 2018
RADIÒMETRE SOLAR
RADIÒMETRE SOLAR
El radiòmetre solar és un aparell que va ser inventat pel químic anglès William Crookes, en l'any 1873. L'aparell consta de quatre braços que mantenen cadascun una placa que per un costat és blanca i per l'altra negra. Els quatre braços estan units a agulla i a un eix de vidre que fa disminuir la fricció. Tot l'aparell està dins una esfera de vidre aillada i que s'ha fet el buit parcialment. Les aspes giren al estar en contacte amb la llum, i quan més intensitat lluminosa més ràpidament giren les aspes, el que serveix per determinar qualitativament la intensitat lluminosa I, la unitat de la qual en el Sistema Internacional és la Candela Cd.
L'explicació del gir de les aspes va ser donada pels científics James Maxwell i Osborne Reynols. L'efecte es produeix en els bordes de les paletes, en el costat més calent les molècules del gas es mouen amb més velocitat a causa de la teoria cinètica dels gasos, respecte a les molècules que es troben al costat més fred. Quan les molècules més calentes xoquen l'extrem de la paleta, produiran una força en la paleta que està cap el costat fred. Perquè la velocitat mitjana de les partícules calentes és major que la velocitat de les que estan al costat fred. Hi haurà una força en la paleta cap el costat fred.
![]() |
| RADIÒMETRE, LAB. FÍSICA IES ALBAL |
martes, 17 de julio de 2018
CALCULEM LA MASSA de la TERRA
COM CALCULAR LA MASSA DE LA TERRA
Javier Santaolalla ens explica com calcular la massa de la Terra, d'una manera molt senzilla. Necessitarem un pèndul i un cronòmetre. Mesurarem el periode del pèndol i calcularem l'acceleració de la gravetat g. Ens donarà aproximadament 9,8 N/kg i a partir de la g calcularem la massa de la Terra
domingo, 15 de julio de 2018
EL TERMÒMETRE DE GALILEU
EL TERMÒMETRE DE GALILEU
El termòmetre de Galileu deu el seu nom als seus inventors que eren
deixebles del gran científic italià. Consta d'un tub de vidre allargat en el
seu interior, hi ha un líquid que té un coeficient de dilatació aproximadament
cinc vegades més elevat que el de l'aigua (el líquid és una mescla
d'hidrocarburs) dins del recipien
s'introdueixen boles amb un líquid colorejat (aigua amb colorant) i que tenen
una plaqueta que indica la temperatura. El fonament físic del seu funcionament,
no és ni més ni menys que el PRINCIPI D'ARQUIMEDES.
"Tot
cos submergit totalment o parcialment en un fluid experimenta un empenyiment E
vertical i cap amunt del valor que el pes del volum del fluid desallotjat"
E = ρlíquid g
V
ρ densitat del líquid, g acceleració gravetat,
V volum de sòlid
Recordem que ρlíquid = m/V
on m és la massa del líquid és constant i V és el volum del líquid que
varia amb la temperatura.
Sí P es més gran que E, la boleta es submergeix
Si P=E tenim equilibri
Si P és més menut que E, la boleta sura sobre la superfície del líquid.
FONAMENT FÍSIC
Quan la temperatura puja, el volum del líquid augmenta, per tant la
densitat del líquid disminueix, el que fa que l'empenyiment E disminuisca
també, el que fa que arribe un punt en que P > E i la boleta es submergeix.
En el cas contrari si la temperatura disminueix el líquid es contrau per tant
el volum disminueix i la densitat augmenta, el que implica que l'empenyiment
augmente i la boleta surarà quan E > P
Ací podeu veure el funcionaments dels termòmetres de Galilei, el primer de 10 boles y el segon de 4 boles.
Ací podeu veure el funcionaments dels termòmetres de Galilei, el primer de 10 boles y el segon de 4 boles.
![]() |
| Termòmetre. lab física IES ALBAL |
sábado, 14 de julio de 2018
PROCESSÓ DEL CORPUS de CATARROJA
PROCESSÓ DEL CORPUS 2018
Reportatge gràfic de la processó del Corpus de Catarroja de l'any 2018, que tingué lloc el passat 3 de juny, pels carrers del casc antic de la població. La processó va anar precedida pels balls tradicionals del Corpus Valencià i les figures del gegants i els nanos. Este any reapareguéren els gegants Antonia i Josep (figures que representen als pescadors catarrogins) i els gegants Albu i Fera, els turcs, que són donació de la AC Falla l'Albufera, indultats del foc l'any 1994 i que han estat restaurats per part del M.I. Ajuntament per al poble de Catarroja.Abans de la processó i a la porta de l'Ajuntament es va fer un acte amb motiu de la restauració dels gegants, en el qual intervingueren representants del grup de dances la Xicalla, de la falla l'Albufera, Maria Victoria Descals pel col·lege Juan XXIII i l'Alcalde de la Vila, Jesús Monzó. A continuació la comitiva amb els quatre gegants es va traslladar fins a la parròquia de Sant Miquel per participar a la processó.
Començà la processó a les 21h precedida de la participació dels grups de ball de "La Xicalla" , que interpretaren les dances típiques del Corpus Valencià com són: la Mangrana, els bastonets, els cavallets i la més coneguda de totes la Moma. Al principi de la processó pròpiament dita anavem les Banderoles seguits dels xiquets i xiquetes de primera comunió, també participaren en la processó els personatges bíbliquics: Noé (més conegut popularment com l'agüelo colomet) i Josué (el que para el Sol) i tancant la Custòdia, portada del rector de San Miquel, Don Bernabé, i coberta baix el pal·li de la parròquia de Sant Miquel portat per persones de la Cofraria del Santíssim Crist de la Pietat, i tot el seguici eclesiàstic amb els rectors de les altres parròquies de Catarroja, finalitzant representació cívil encapçalada pel l'Alcalde de Catarroja i la banda de música. En resum una festa valenciana que a Catarroja sense arribar a l'esplendor de València, Morella o Xàtiva ha estat recuperada.
MURAL de GISELA TALITA al carrer de l'Església
Mural realitzat aquest any per l'artista gràfica catarrogina Gisela Talita, i que es troba al carrer de l'Església davant de la porta principal de la parròquia de Sant Miquel.
Obra de Gisela Talia a la seua
WEB de GISELA TALITA
domingo, 24 de junio de 2018
Carl Sagan i Javier Santaolalla ens expliquen a ERATÓSTENES
Carl Sagan explica l'experiència d'Eratóstenes de la mesura del radi de la Terra, i com la Terra és esfèrica. Carl Sagan va ser el responsable del programa COSMOS.
Ara és Javier Santaolalla des de el seu canal en youtube "Date un Vlog" el que explica de manera diferent l'experiment de Eratóstenes
EXPERIMENT D'ERATÓSTENES - ALBAL 21-6-2018
MESURA DEL RADI DE LA TERRA AMB UN GNOMON
El día 21 de juny, día del SOLSTICI de L'ESTIU vaig realitzar l'experiment que Eratóstenes va fer l'any 270 abans de Crist, en la Biblioteca d'Alexandria (en el que hui és Egipte) i que va servir per calcular el valor del Radi de la Terra. Prèviament i vía internet vaig calcular les coordenades del pati de l'institut, i que resultaren ser latitud, 39º 23' 58” Nord i longitud 0º 24' 37” W) al mateix temps traguérem la latitud del Tròpic de Càncer (23º 26' 14” Nord) i calculí la distància entre el pati de l'IES Albal i el punt on es troba el tròpic de Càncer per a la mateixa longitud, que va resultar ser un punt al Sud d'Argelia. La distància determinada va ser de 1780,83 km.
Vaig montar dos gnomos amb suports de laboratori, un de 113 cm i l'altre de 61 cm. I amb un nivel vaig comprovar que l'angle del gnomon i la superfície del pati era exactament de 90º i que el terra del pati estava anivella. A les 14h (12h hora solar) en punt, hora a la qual el Sol al tròpic de Càncer esta en el cenit (no produeix ombra) vaig mesurar amb una cinta mètrica l'ombra produïda pels gnomons, i que resultà ser de 33,4 cm pel primer cas i de 17,1 cm pel segon gnomon. Amb les dades obtingudes vaig calcular primer la tangent de l'angle produït i després el propi angle.
Així per la primera experiència:
x = 33,4 cm (mida de l'ombra)
y = 113 cm (mida del gnomon)
tg α = x/y tg α = 33,4/113 = 0,2956 resultant un angle de α = 16,47º
Per la segona experiència:
x' = 17,1 cm (mida de l'ombra)
y' = 61 cm (mida del gnomon)
tg α' = 17,1 cm/61 cm = 0,28 resultant un angle de α' = 15,65º
La fórmula a aplicar és la següent:
D 360º = 2π α Rterra
On D distancia d'Albal al tròpic de Càncer = 1780,83 km, i α angle entre la vertical i l'ombra.
Primera experiència
1780,83 · 360 = 2π 16,47 Rterra valor calculat Rterra = 6195,14 km
Segona experiència
1780,83 · 360 = 2π 15,65 Rterra valor calculat Rterra = 6519,75 km
jueves, 17 de mayo de 2018
CREUS DE MAIG 2018
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

























